4 — 
Destreses lingüístiques

"El llenguatge és font de plaer, no pot ser que sempre ens trobem davant seu en conflicte, amb por, i busquem refugi en el silenci"

Màrius Serra

"Mentre que l'evidència sobre les habilitats de comprensió oral i escrita, i expressió escrita és extremadament escassa, les conclusions sobre el domini de la parla mostren una sèrie de tendències relativament clares: La majoria dels estudiants realitzen progressos perceptibles en parlar, especialment en termes de fluïdesa, almenys en programes de més durada."

Robert De Keyser

"Després de la estada a l’estranger, la producció oral és significativament més fluida, lèxicament més rica i així mateix més precisa."

Carmen Pérez Vidal

Expressió i comprensió orals

Quan la majoria de gent pensa en la millora de l’idioma durant l’estada a l’estranger, el primer que ve al cap sovint és la parla. Els estudis han demostrat que els estudiants d’estada a l’estranger mostren guanys significatius en el domini de l’oralitat i la fluïdesa en comparació amb els estudiants en programes tradicionals en el seu lloc d’origen (DuFon, Eton E. Churchill, 2006: 6). També s’ha demostrat que les habilitats auditives milloren significativament durant els períodes de estada a l’estranger (Kinginger, 2009). És més, fins i tot les experiències breus d’estada a l’estranger de 3 o 4 setmanes han demostrat ser beneficioses per al desenvolupament de la fluïdesa oral i la capacitat d’escoltar (Llanes i Muñoz, 2009). Tanmateix això pot no ser cert per al desenvolupament fonològic, amb alguns estudis que mostren que no hi ha millora després de l’estada a l’estranger, o una millora en l’adquisició de segon idioma en el lloc d’origen més que a l’estada a l’estranger.

Però recordeu, anar simplement a l’estranger no és suficient: heu de sortir i practicar! El més important és treure el màxim profit de la vostra estada a l’estranger, practicant les habilitats tant com sigui possible. A la secció d’activitats, hi ha moltes idees per ajudar-vos a millorar les vostres habilitats.

Comprensió i expressió escrites

La major part de la investigació sobre l’adquisició del llenguatge durant estada a l’estranger s’ha centrat en parlar, amb certa predisposició fins i tot en els programes i en les expectatives de guanys en les habilitats auditives i orals (Churchill & Dufon, 2006). Els estudiants d’estades a l’estranger també solen reportar un desenvolupament més significatiu en la interacció social que en la lectura i l’escriptura (Kinginger, 2009: 58). No obstant això, és important no oblidar l’alfabetització. Les habilitats de lectura i escriptura també han millorat considerablement durant les estades a l’estranger (Dewey, 2004; Pérez-Vidal, 2015), particularment durant períodes més llargs a l’estranger (Fraser, 2002). A més, aprendre a llegir i a escriure a l’estada a l’estranger no només posa a prova les vostres habilitats lingüístiques i pragmàtiques, sinó que també us enfronta a “la necessitat de negociar noves cultures acadèmiques i adaptar-vos a noves formes d’alfabetització” (Kinginger, 2009: 61). Encara que no ho cregueu, l’estada a l’estranger no només us ofereix oportunitats per millorar les vostres habilitats d’interacció. També us dóna l’oportunitat de desenvolupar les habilitats d’alfabetització en L2. Feu un cop d’ull a la secció d’activitats següent per tenir algunes idees sobre com millorar les vostres habilitats de lectura i d’escriptura en l’estada a l’estranger. Recordeu: igual que amb parlar i escoltar, rebeu el que doneu!

Vocabulari

Els estudis han demostrat que és més probable que un coneixement més profund del vocabulari sigui adquirit en contextos de estada a l’estranger que en contextos domèstics, atès que la instrucció a l’aula no sembla oferir els elements apropiats per afavorir el seu desenvolupament (Jiménez-Jiménez, Antonio F ., 2010). Dit d’una altra manera, tot sembla indicar que l’aprenentatge del vocabulari en un context real, en lloc de simplement memoritzar una llista, té més èxit. Dit això, atès el volum de vocabulari nou que probablement se us presenti durant l’estada a l’estranger, és important trobar un sistema. Tant si preferiu apuntar en un quadern com utilitzar aplicacions d’aprenentatge d’idiomes en línia, manteniu un registre de tot el nou vocabulari i, el que és més important, utilitzeu-lo!

UNA MIRADA A LA RECERCA: precisió oral i fluïdesa
El Projecte SALA va trobar progressos significatius en la precisió gramatical de la parla dels estudiants en estada a l’estranger, particularment entre aquells que tenien un nivell inferior abans de la seva estada, i aquests efectes es van mantenir. Es va observar que escoltar i escriure sovint durant l’estada a l’estranger predeien aquest èxit. També es va observar una millora significativa en la fluïdesa de la parla en estades a l’estranger (sense efecte significatiu en el context EF), amb efectes de retenció a llarg termini. (Pérez-Vidal, 2014b, pàg. 43)

"El llenguatge és font de plaer, no pot ser que sempre ens trobem davant seu en conflicte, amb por, i busquem refugi en el silenci"

Màrius Serra

"Mentre que l'evidència sobre les habilitats de comprensió oral i escrita, i expressió escrita és extremadament escassa, les conclusions sobre el domini de la parla mostren una sèrie de tendències relativament clares: La majoria dels estudiants realitzen progressos perceptibles en parlar, especialment en termes de fluïdesa, almenys en programes de més durada."

Robert De Keyser

"Després de la estada a l’estranger, la producció oral és significativament més fluida, lèxicament més rica i així mateix més precisa."

Carmen Pérez Vidal

 Vídeos Estudiants

1 — Quines són les habilitats o destreses lingüístiques que creieu haver millorat més / menys mentre vau estar fora?

Anna
El que més vaig millorar va ser la lectura, l'escriptura i el vocabulari, i crec que el que menys vaig millorar va ser parlar i potser escoltar, però parlar el que menys.

Cèlia
Sens dubte, l'escriptura és la destresa que més vaig millorar, perquè és la que vaig treballar més. Però suposo que també vaig millorar la comprensió oral, perquè vaig millorar en entendre el discurs a velocitat ràpida i diferents tipus d'accents. I diguem que la parla i la lectura no els vaig millorar molt, perquè ja en tenia prou fluïdesa abans d'anar-me'n.

Mariona
Crec que vaig millorar les destreses de la lectura, la parla i el vocabulari, ja que al lloc on vaig anar no es parlava amb l'accent britànic estàndard, i vaig haver de millorar molt la destresa de l'escolta. Les primeres setmanes no entenia ni una paraula, i després la cosa va millorar. Sí, és el que vaig millorar més. I, per descomptat, si intentes llegir i escriure molt, milloraràs aquestes destreses també. Però no les aprendràs a la força, així que has de fer un esforç extra.

Blanca
Crec que la destresa que vaig millorar més és la parla, perquè abans d'anar a l'estranger em feia vergonya parlar en una llengua estrangera i ... perquè els parlants nadius deien :"no passa res, intenta parlar" i veus que hi ha altres persones que no parlen un anglès perfecte, i vaig agafar confiança per parlar. I també l'escolta, perquè escoltava molt anglès tot el temps. Així que aquestes dues destreses. Crec que la que menys és l'escriptura, perquè mentre estava al país no escrivia molt en la llengua, i si escrivia era molt informal. Sí que escrivia a la universitat, però crec que no he millorat gaire, així que aquesta destresa és la que menys.

Anna
Les que he millorat més, crec, són sobretot el vocabulari. Crec que el vocabulari és sens dubte el que preval. I també l'escriptura, perquè vaig fer molts treballs acadèmics, així que em vaig acostumar a la manera de fer allà. Havia de treballar en el nivell d'allà. I la parla també. Crec que la que menys seria la gramàtica, perquè ja tenia un nivell gramatical bo, i crec que la gramàtica no és una cosa que millorés.

2 — Quines coses vau fer per millorar la lectura? A quins desafiaments us vau enfrontar en tractar de millorar aquesta habilitat i què vau fer per superar-los?

Anna
Tenia moltes lectures i llibres difícils per llegir, per tant, vaig intentar anar capítol a capítol i després buscar el vocabulari que no havia entès, i llegir una mica cada vegada i intentar entendre-ho tot. I crec que això va ser el més difícil per a mi, perquè em portava molt de temps llegir només un capítol i entendre’l molt bé, però crec que va valer la pena.

Cèlia
Per millorar la destresa de l'escriptura, vaig portar un diari en anglès. És una cosa que la majoria de la gent troba molt difícil, perquè requereix temps i esforç. Però jo personalment crec que la dificultat principal està al principi, perquè has d'adquirir l'hàbit i has d’obligar-te a escriure cada dia. Però una vegada que t'acostumes a escriure tots els dies tens ganes d'escriure coses. I escriure un diari és molt bo per a tu perquè, a més d'ajudar-te a millorar la teva escriptura i ampliar el teu vocabulari, també t'ajuda a reflexionar sobre la teva experiència, a identificar els teus sentiments, i d'aquesta manera treus el màxim profit d'aquesta experiència única. I també aconsegueixes un recull únic de pensaments i records als quals pots accedir fàcilment només fullejant-ne les pàgines.

Mariona
Vaig aprendre moltes expressions regionals i vocabulari. Algunes de les paraules que vaig aprendre es pronunciaven d'una altra manera allà, així que crec que bàsicament vaig aprendre expressions locals i, per descomptat, a la universitat aprens vocabulari més tècnic. Però ja que els meus amics eren estudiants internacionals també, crec que tots teníem més o menys el mateix nivell d'anglès. Així que sí, va ser més difícil per a mi aprendre nou vocabulari de gent britànica.

Blanca
Quan vaig arribar, no entenia gran part de l'anglès que els parlants nadius parlaven amb mi i al principi els demanava que em parlessin més a poc a poc perquè, si no, no entenia res i practicant, parlant amb ells, vaig poder entendre una parla més ràpida. I també mirant moltes pel·lícules en anglès, potser sense subtítols, aquestes serien les estratègies per millorar la comprensió oral.
Anna
Al principi, no pensava que ho aconseguiria, simplement coneixia gent nova d’arreu del món, la qual cosa va ser ja important, i els parlava. Després, per exemple, en les assignatures d'anglès que vaig fer, hi havia una que es deia "Spoken Skills" i crec que vaig millorar allà també. STOP → 01:20

 Vídeos Experts

1 – Com poden els estudiants millorar més el seu vocabulari i la seva lectoescriptura mentre són a l'estranger?

Aprendre vocabulari en una segona llengua no té molt misteri, en realitat, és com qualsevol altra destresa lingüística. Així que es tracta d'augmentar l'exposició a la llengua. Per tant, aprendre noves paraules explícitament a través d'activitats sobre vocabulari específic, intentar fer una llista de paraules, intentar treballar amb elles en una activitat específica, buscar-les al diccionari, intentar portar un diari de vocabulari, totes aquestes activitats sobre vocabulari molt explícites són sempre la manera més efectiva d'aprendre paraules noves. Però, és clar, els aprenents han d'aprendre una quantitat enorme de paraules, així que no hi ha prou temps d'aprendre totes aquestes paraules per mitjà d'activitats explícites de vocabulari. Què hem de fer, doncs? Hem de combinar-les amb un altre tipus d'activitats més indirectes: coses com llegir un llibre, llegir una revista, mirar una pel·lícula, escoltar música. Totes aquestes activitats més indirectes ajuden molt a augmentar el vocabulari de l'aprenent. Així que, sí, l'aprenentatge explícit, treballar explícitament amb noves paraules és sempre el millor, però no tenim prou temps, així que hem de combinar-ho amb un altre tipus d'activitats. El meu consell és sempre intentar combinar ambdues: una mica d'aprenentatge explícit de paraules, aprenentatge intencional i també combinar-ho amb altres activitats més comunicatives. Una mica de tots dos cada setmana i aprens moltes paraules.

Ana Pellicer-Sanchez

— UCL Institute of Education

"Els aprenents han d’aprendre moltes paraules, així que no hi ha manera de tenir prou temps per ensenyar totes aquestes paraules de manera explícita per mitjà d’activitats explícites de vocabulari. Així doncs, què hem de fer? Hem de combinar-les amb altres tipus d’activitats, amb activitats més incidentals."

1 – Quins aspectes de les habilitats relacionades amb l'oralitat poden esperar millorar més els estudiants durant l'estada a l'estranger? La pronunciació n’és una?

Sí, crec que sí. Crec que hi ha bàsicament dues destreses orals que poden millorar-se bastant a través de l'experiència de l'estada a l'estranger. Una d'elles és la fluïdesa oral. Quan la gent és a l'estranger probablement té més oportunitats per a les interaccions comunicatives amb estudiants, així com amb parlants nadius, i aquesta interacció els donaria la possibilitat de formular els seus missatges de manera més automàtica, l'accés al vocabulari, les paraules que utilitzaran, probablement es farà més eficient a través d'aquesta pràctica comunicativa i, en conseqüència, la seva fluïdesa general, pel que fa a les pauses, la velocitat del discurs, tot això es farà més eficient. Molts estudis que s'han dut a terme en un context d'estada a l'estranger han mostrat que és així, i el resultat d'aquesta pràctica porta a una parla amb menys interrupcions i això és un avantatge important per a la comunicació, així que com més fluid siguis més probable és que busquis més oportunitats per practicar i més fluïda serà la comunicació en la L2. Així que és un procés que provoca un efecte molt positiu sobre la parla en general. La pronunciació és una mica diferent de la fluïdesa oral en el sentit que crec que la pronunciació requereix que els aprenents desenvolupin la capacitat d'adonar-se de diferències en el discurs que senten i el seu propi discurs. I per donar-se compte de la diferència entre la llengua meta i el seu propi discurs han de tenir un cert nivell, perquè puguin prestar atenció al detall en la parla per millorar la seva pronunciació. Alhora, han de monitoritzar el seu propi discurs mentre parlen. Per tant, si el seu nivell d'anglès és molt baix, estaran molt més preocupats a transmetre el seu missatge i entendre el significat de les expressions que produeixen les altres persones. Per tant, el desenvolupament de la pronunciació requereix aquest esforç complementari. Si tens un cert nivell d'anglès, pots utilitzar certs recursos d'atenció que no necessites per entendre el contingut dels missatges. Pots fer servir aquest temps extra per centrar-te en el detall que és necessari per a la pronunciació.

2 – Com poden millorar al màxim els estudiants les seves destreses orals mentre són a l'estranger? Quin consell els donaries?

Pel que fa a la parla, recomanaria als estudiants que aprofitin les oportunitats que tinguin d'interactuar amb altres. És molt important que es produeixi llenguatge i que es faci servir el llenguatge en context per automatitzar la formulació de missatges. Així que la pràctica és fonamental per a la parla. Això és una cosa molt important per a la pronunciació. Si no parles, o fas servir la llengua meta molt poc, no tindràs l'oportunitat d'automatitzar la teva articulació, els gestos que necessites per produir sons en context, i finalment produir paraules de manera més similar a la nativa. Això és principalment el que penso al respecte.

Joan Carles Mora

— Universitat de Barcelona

"La pronunciació és lleugerament diferent de la fluïdesa de la parla, en el sentit que crec que la pronunciació requereix que els aprenents desenvolupin la capacitat de percebre diferències en la parla que senten i en la seva pròpia parla."

"Si un té un cert nivell d’anglès, pot usar certs recursos d’atenció que no necessita per entendre el contingut dels missatges, i pot dedicar aquest temps extra a centrar-se en el detall que es necessita per a la pronunciació."

 Consell

Consells per aprendre vocabulari

Compreu un quadern de vocabulari que pugueu portar. Sempre que escolteu una paraula nova, afegiu-la al quadern.

Feu una aplicació d’aprenentatge d’idiomes com Memrise. Podeu crear les vostres pròpies llistes de vocabulari i revisar-les cada dia. Si descarregueu l’aplicació per al telèfon, fins i tot podeu practicar mentre espereu l’autobús o cada vegada que tingueu uns minuts lliures.

Quan escolteu una paraula nova, assegureu-vos de revisar-ne l’ortografia, la pronunciació i si té més d’un significat. Practiqueu pronunciant-vos-la per ajudar a recordar-la.

Mireu d’ utilitzar el nou vocabulari tant com sigui possible. Per exemple, si heu estat aprenent molt vocabulari esportiu, per què no convideu els amics a anar a veure un partit? D’aquesta manera esteu segur de tenir àmplies oportunitats per mostrar el nou vocabulari.

 Activitats

 Escoltar a classe

 Escoltar fora de l’aula

 Llegir dins la classe

 Llegir fora de la classe

 Parlar a classe

 Parlar fora de classe

 Escriure a classe

 Escriure fora de classe

 Bibliografia

— Churchill, E. and DuFon, M.A., 2006. Evolving threads in study abroad research. Language learners in study abroad contexts, pp.1-27.

— DeKeyser, R., 2007. Practice in a second language: Perspectives from applied linguistics and cognitive psychology. Cambridge University Press.

— Dewey, D.P., 2004. A comparison of reading development by learners of Japanese in intensive domestic immersion and study abroad contexts. Studies in Second Language Acquisition, 26(02), pp.303-327.

— DuFon, M.A. and Churchill, E. eds., 2006. Language learners in study abroad contexts (Vol. 15). Multilingual Matters.

— Fraser, C.C., 2002. Study abroad: An attempt to measure the gains. German as a Foreign Language Journal, 1, pp.45-65.

— Jimenez-Jimenez, A.F., 2010. A Comparative Study on Second Language Vocabulary Development: Study Abroad vs Classroom Settings. Frontiers: The Interdisciplinary Journal of Study Abroad, 19, pp.105-123.

— Kinginger, C., 2009. Language learning and study abroad: A critical reading of research. Springer.

— Llanes, A. and Muñoz, C., 2009. A short stay abroad: Does it make a difference?. System, 37(3), pp.353-365.

— Pérez-Vidal, C., 2015. Languages for all in education: CLIL and ICLHE at the crossroads of multilingualism, mobility and internationalisation. In Content-based language learning in multilingual educational environments (pp. 31-50). Springer International Publishing.

 Enllaços