2 —
Destreses lingüístiques

"Si només et comuniques, et pots arranjar. Però si et comuniques hàbilment, pots obrar miracles."
—
Jim Rohn

Com assenyala Dalton Puffer (2008: 4), les afirmacions generals sobre l’efecte de l’AICLE sobre els guanys en l’aprenentatge de la llengua són, com era esperable, positives, i sovint s’observa que a través de l’AICLE els estudiants poden aconseguir nivells significativament més alts de la L2 que amb les classes de llengua estrangera convencionals. Aquesta investigadora també assenyala que, mentre que els estudiants amb un talent especial per a les llengües poden assolir un nivell alt de competència fins i tot a la classe d’EF normal, per als grups d’alumnes generals amb talent o interès lingüístic normal, l’AICLE pot millorar significativament les seves destreses lingüístiques (Dalton Puffer, 2008:5).

Segons la mateixa Dalton Puffer (2008: 5), una recerca recent ha emfasitzat el següent en relació amb les destreses lingüístiques en la classe d’AICLE:

Destreses beneficiades	Destreses no beneficiades (o per a les quals no hi ha recerca concloent)
a) destreses receptives b) vocabulari c) morfologia d) fluïdesa e) creativitat, presa de riscos, fluïdesa, quantitat f) factors emocionals i afectius	a) sintaxi b) escriptura c) llenguatge informal/no tècnic d) pronunciació e) pragmàtica*

*Una recerca recent indica que la pragmàtica en realitat sí que pot beneficiar-se’n. Per a una breu revisió dels guanys en pragmàtica que poden esperar-se en cada context d’aprenentatge (Jennifer Ament, UPF), feu clic aqui.

Evidentment, exposar els estudiants a més llengua oral i augmentar potencialment la quantitat de lectura en la llengua meta beneficia les destreses lingüístiques passives. A més, pel que fa a la destresa de la producció oral, s’ha observat que els estudiants AICLE mostren més fluïdesa, quantitat i creativitat, i que prenen més riscos (Mewald, 2004; Rieder i Hüttner 2007; Naiman, 1995).

També s’ha observat una correlació entre el temps i la quantitat en alguns aspectes de la morfologia de l’anglès (Dalton Puffer, 2008; Zydatiß, 2006), entre els quals processos com la desinència en –s de la tercera persona singular, els passats irregulars i els verbs modals.

En relació amb el vocabulari, la recerca ha mostrat que un dels principals guanys de la classe d’AICLE és el major repertori de termes tècnics i semiespecialitzats dels estudiants. Amb tot, cal tenir en compte que aquest avantatge es limita a la natura tècnica del vocabulari de la classe de contingut, tot i que el llenguatge informal més general no sembla millorar en la mateixa mesura (Sylvén 2004).

"Si només et comuniques, et pots arranjar. Però si et comuniques hàbilment, pots obrar miracles."
—
Jim Rohn

Vídeos Estudiants

1 — De quina manera l’ensenyament EMI us ha resultat beneficiós per a l’adquisició de la llengua? En què s’ha diferenciat de les vostres classes de llengua normals d’ensenyament formal?

Diego
He millorat molt, sobretot les habilitats de la comprensió oral i escrita, perquè hem llegit molt. La majoria del material era en anglès. Així que millorat les meves habilitats de lectura especialment, sobre lingüística i altres temes. També he millorat la comprensió oral, però no molt la parla ni l'escriptura, perquè no hem tingut tantes oportunitats de practicar-les.

2 — Què us agradaria que fessin els docents perquè poguéssiu treure el màxim de partit de la vostra assignatura d’EMI?

Diego
La clau és que els estudiants haurien de tenir més oportunitats de practicar les destreses productives: escriure i parlar. Així potser les discussions obertes en classes o debats en fòrums en línia serien molt útils.

3 — Quina és la millor manera de preparar-se per treure el màxim de partit de l’EMI pel que fa a la llengua?

Diego
Sense cap dubte, llegint tot el que pugui abans de la classe, però per a mi també és molt important participar com sigui, fent preguntes, discutint amb els professors i fins i tot proposant debats a propòsit, només per practicar, no perquè t'interessi de veritat el tema, sinó com a excusa per parlar.

Vídeos Experts

1 – Què diu la recerca sobre els beneficis lingüístics de l'EMI?

La recerca sobre l'EMI és un àmbit relativament nou i és una conseqüència directa de l'augment de plans d'estudi d'EMI que s'ofereixen per tot Europa i arreu del món, però parlarem del context europeu, i és part d'un cicle en el qual l'anglès ha augmentat el seu estatus de lingua franca i s'ha usat com a llengua vehicular tant en els negocis com en el món acadèmic. Això, al seu torn, ha portat a crear tot tipus de polítiques de diferents nivells educatius i també a intercanvis internacionals, com el programa Erasmus. Tot això ha portat a un augment d'aquest tipus de programes i, des del punt de vista lingüístic, estem molt interessats en la pregunta de quines destreses lingüístiques es veuen beneficiades i com se’n beneficien els estudiants. Per començar a respondre-la, el primer és que quan els estudiants es matriculen en plans d'estudi d'EMI ja tenen un cert nivell d'anglès, normalment tenen un nivell intermedi o més alt. I això els ajuda de veritat perquè diguem que crea la possibilitat d'una major millora lingüística. Quan intentem aprendre una segona llengua necessitem molta exposició, necessitem una exposició intensiva, tanta com puguem, i si mirem l'EMI en aquest sentit, com un període d'exposició intensa i augmentada durant un període de quatre anys, o dos anys, o els que siguin, veiem que crea un entorn molt positiu per a l'aprenentatge lingüístic.

2 – Quines millores lingüístiques poden esperar els estudiants d'EMI?

El que diu la recerca sobre les millores lingüístiques concretes veiem que són tendències. Primer observem millores en el que anomenem destreses receptives: reconeixement lèxic, lectura i comprensió oral. A mesura que passa el temps, observem que aquests beneficis es reflecteixen en la complexitat de l'escriptura i en la complexitat gramatical en la parla. També notem que milloren en la competència pragmàtica, que és saber-se comportar en certes situacions. Així que saben comportar-se en situacions formals, saben canviar depenent de amb qui estan parlant. És important observar que tot això ho observem amb el pas del temps. No veiem millores dràstiques en un any, i aquests estudis abasten un període de temps més llarg, i és on comencem a veure guanys lents i sostinguts, però no salts espectaculars de millora.

3 – Tots els estudiants se’n beneficien de la mateixa manera?

El sol fet que algú estudiï una assignatura d'EMI no li garanteix la millora de les destreses lingüístiques. Les diferències individuals són un factor molt important: la motivació, les actituds cap a la llengua i cap a la cultura, l’experiència a l'aula, si es tracta d'una experiència positiva o negativa, tots aquests i molts més factors tenen un paper molt important en l'adquisició de la llengua. I si els estudiants estan motivats aconseguiran guanys més ràpidament.

4 – Quines són algunes de les dificultats pel que fa a la millora de les destreses lingüístiques en un context d'EMI?

Aquests alumnes estan estudiant un grau, així que tenen una necessitat real de centrar-se en el contingut, i els professors han de relacionar aquest contingut amb els estudiants, i el que sovint tenen és un coneixement molt tècnic i molt profund de l'àrea, però potser això no es tradueix en un ús lingüístic quotidià. A la classe d'EMI, són classes magistrals centrades en el professor i potser només aprendre el context formal i la llengua acadèmica. Però, altre cop, veiem que tenen oportunitats de fer presentacions, treballar amb estudiants i fer projectes en grup, i també seminaris en què interactuen. I aquestes àrees s'han d'estudiar, i actualment s’estan analitzant, però l'EMI és un àmbit nou i estem mirant totes aquestes coses, però fins ara hem observat una millora lenta i sostinguda al llarg del pla d'estudis.

Jennifer Ament

— Universitat Pompeu Fabra

"Quan els estudiants es matriculen en programes d’EMI, ja tenen un cert nivell d’anglès; normalment, ja han assolit el nivell intermedi o superior, i això realment els ajuda perquè diguem-ne que possibilita que la millora lingüística sigui major."

"Si considerem l’EMI així, com un període d’exposició intensa i augmentada al llarg de quatre anys, o dos anys, o els anys que siguin, observem que crea un entorn molt positiu per a l’aprenentatge."

1 – Com poden els estudiants millorar al màxim les seves destreses lingüístiques en la classe d'EMI?

Jo imparteixo la matèria de comptabilitat, que no requereix molta escriptura, sinó destreses numèriques i entendre tots els procediments per fer alguna cosa. Així que aprenen, bàsicament, els termes tècnics de comptabilitat, el que els serà útil en la seva vida professional.

Ester Oliveras

— Universitat Pompeu Fabra

"Aprenen els termes tècnics de comptabilitat que els seran útils en la seva vida professional."

Consell

Dalton Puffer (2008: 6) també assenyala que la causalitat de l’AICLE en l’augment del repertori lèxic dels alumnes ha estat matisada per l’estudi de Sylvén (2004), els resultats del qual mostren que, en comparar els estudiants d’AICLE i els seus companys, els hàbits lectors eren un indicador més potent del rendiment dels alumnes que la participació a l’AICLE.

Això suggereix que per millorar el vocabulari en la classe d’AICLE, una de les millors coses que es pot fer és llegir tant com es pugui!

Activitats

Escoltar a classe

Escoltar fora de l’aula

Llegir dins la classe

Llegir fora de la classe

Parlar a classe

Parlar fora de classe

Escriure a classe

Escriure fora de classe

Bibliografia

— Dalton-Puffer, C., 2008. Outcomes and processes in Content and Language Integrated Learning (CLIL): current research from Europe. na.

— Hüttner, J. and Rieder-Bünemann, A., 2007. The effect of CLIL instruction on children’s narrative competence. View [s], 15(3), pp.41-46.

— Mewald, C., 2004. Paradise lost and found: a case study of content based foreign language education in Lower Austria (Doctoral dissertation, University of East Anglia).

— Naiman, N. ed., 1978. The good language learner (Vol. 4). Multilingual Matters.

— Sylvén, L.K., 2004. Teaching in English or English Teaching? On the effects of content and language integrated learning on Swedish learners´ incidental vocabulary acquisition.

— Zydatiß, W., 2006. Bilingualer Unterricht= höhere Sprachfähigkeit: Konsequenzen für die Bewertungspraxis an deutschen Schulen. J.-P. Timm (Hg.): Fremdsprachenlernen und Fremdsprachenforschung: Kompetenzen, Standards, Lernformen, Evaluation. Festschrift für Helmut Johannes Vollmer. Narr, Tübingen, pp.373-388.