2 — 
Destreses lingüístiques

"Un idioma et col·loca en un passadís per a tota la vida. Dos idiomes t'obren totes les portes del recorregut."

Frank Smith

Un dels beneficis de l’ensenyament formal és que ofereix un context d’atenció a la forma, que implica conscienciar els estudiants de les formes gramaticals de la llengua que ja són capaços d’usar de manera comunicativa. Long (1991) descriu l’atenció a la forma com un context que obertament crida l’atenció dels estudiants cap als elements lingüístics, tot i que sorgeixen de forma casual en classes l’atenció de les quals està predominantment centrada en el significat o la comunicació. El mateix investigador va trobar que l’ensenyament formal constitueix un avantatge en relació amb la velocitat d’aprenentatge, així com amb el nivell màxim que s’aconsegueix.

Gass (2013) discuteix dos casos en què l’ensenyament de llengües, en comparació amb l’aprenentatge naturalista, ha aconseguit resultats únics. El primer procedeix de Pavesi (1986), que compara aprenents italians d’anglès d’ambdós contextos d’aprenentatge. Els resultats suggerien que els que havien rebut ensenyament formal utilitzaven més tipus d’oracions de relatiu marcades (per exemple, objectes de clàusules relatives comparatives), així com còpies pronominals (per exemple, “the boy who the dog is biting him”, en comptes de “the boy who the dog is biting the boy”), cosa que suggereix que el context formal proporciona una riquesa que l’informal no proporciona. El segon cas procedeix de Lightbown (1983), que va investigar aprenents francesos d’anglès i va trobar una tendència a cometre errors de sobregeneralització (per exemple, abusar de la forma –ing en comptes de la forma en passat simple), fins i tot quan l’exposició a la forma era escassa en l’input.

La recerca ha trobat també que l’input per si sol no és suficient per a l’aprenentatge del vocabulari (Laufer, 2005) i la pragmàtica (Kasper i Rose, 2002), i per desenvolupar aquestes destreses són fonamentals tant l’aprenentatge formal com l’informal.

Però, què és pot fer per treure el màxim de partit de la classe de llengua?

Assegureu-vos que esteu en la classe adequada al vostre nivell. Una classe massa difícil pot fer que us perdeu i pot ser desmotivadora, mentre que una classe massa fàcil no us ajudarà a avançar.

Aprofiteu totes les oportunitats de lliurar treballs al professor. No us limiteu a seguir la inèrcia: esforceu-vos al màxim en les tasques, i fins i tot feu feina extra si el vostre docent està disposat a corregir-vos-la.

No tingueu por de fer preguntes. Parafrasejant Confuci, un estudiant que pregunta sembla ximple durant un minut, el que no pregunta serà ximple tota la vida. Normalment, els alumnes no tenen gaires classe de llengua a la setmana, així que deixeu el nerviosisme a la porta i assegureu-vos que traieu el màxim de partit de totes.

No tingueu por d’usar la llengua, tot i que en fer-ho cometeu errors. Molts aprenents de llengües poden sentir ansietat o nervis quan usen la llengua meta. És important recordar que no passa res si es cometen errors, i que el professor està precisament per ajudar-vos amb això. Forma part de l’aprenentatge de la llengua, i és a partir d’aquests errors que podeu aprendre i millorar.

Repàs, repàs i més repàs. L’ensenyament formal és la vostra oportunitat per adquirir una bona base de la llengua, així que estudieu tant i tan sovint com pugueu. No deveu voler estar parlant amb un nadiu en algun lloc en el futur intentant recordar com es conjuguen tal i tal verb. Practiqueu-ho ara perquè us ajudi en el futur!

Doneu una ullada a l’apartat d’activitats, en el qual trobareu maneres de millorar cadascuna de les destreses lingüístiques dins i fora de la classe.

UNA MIRADA A LA RECERCA: pressió comunicativa
Us poseu en situacions en què hi ha pressió per comunicar-vos? Preneu nota dels comentaris que rebeu?
La interacció és una hipòtesi sobre l’adquisició de segones llengües que implica una sèrie de mecanismes: input (exposició: escolta i lectura), output (producció oral i escrita) i retroalimentació que sorgeix a partir de la interacció. Per a Gass (2013, p. 348-349, citant Gass, 2003, p. 224), la recerca sobre la interacció parteix del supòsit que l’aprenentatge de la llengua està estimulat per la pressió comunicativa.

"Un idioma et col·loca en un passadís per a tota la vida. Dos idiomes t'obren totes les portes del recorregut."

Frank Smith

 Vídeos Estudiants

1 — Què feu per treure el màxim partit de la vostra classe d’EF ? I què passava quan rebíeu classes durant el període d’intercanvi a l’estranger? Quines diferències hi havia?

Cinta
Sempre intento participar tot el que puc a l'aula, però de vegades és molt difícil perquè hi ha molts estudiants i és difícil participar-hi. Quan estava a l'estranger, era molt diferent perquè les classes eren molt reduïdes (vuit o nou estudiants), i la metodologia era molt diferent també. Teníem quatre hores de classe de llengua a la setmana i es dividien en diferents competències. Per exemple, fèiem una hora de lectura, una hora de gramàtica, una hora d'escoltar i una hora de parlar. Era més fàcil participar i les classes eren més comunicatives.

Judith
Intento comunicar-me amb els meus professors en anglès principalment perquè crec que les classes d'EF estan molt centrades en les destreses escrites i la gramàtica. Era diferent quan estudiava a l'estranger, ja que el context ens portava a parlar anglès amb el professor i amb els companys de classe, així que podia parlar i practicar anglès amb tothom.

2 — Quina és la vostra classe ideal d’EF? Com hauria de ser perquè poguéssiu treure’n tot el partit que voldríeu?

Cinta
La meva classe d'EF ideal seria una amb pocs estudiants, per poder participar molt i hauria de ser comunicativa. Crec que hem de canviar la nostra mentalitat i parlar també amb els nostres companys en la llengua que estem aprenent, perquè de vegades compartim la llengua materna i és difícil comunicar-se en l'altra llengua. Així que crec que els estudiants han de canviar de mentalitat i el professor també té un paper important.

Judith
Idealment, per a mi una classe d'EF hauria de ser comunicativa, però no només de manera que puguis parlar anglès o francès amb el professor, sinó que també puguis interactuar amb els companys de classe. També m'agradaria rebre feedback constantment tant del professor com dels companys, perquè de vegades fem errors i no ens adonem i si algú et diu el que has de millorar o corregir és més fàcil arreglar-ho.

3 — Què feu per progressar amb les llengües estrangeres fora de la classe?

Cinta
Intento llegir llibres en les llengües que estic aprenent, escoltar música, perquè crec que escoltant cançons podem millorar el nivell lingüístic perquè aprenem vocabulari, pronunciació també i fins i tot podem aprendre algun aspecte cultural.

Judith
Crec que estic en contacte constantment amb l'anglès principalment perquè llegeixo llibres, miro pel·lícules o sèries. També mantinc el contacte amb amics que vaig fer durant la meva estada a l'estranger, per exemple amb una noia de Bèlgica. Quan parlem, ella em parla espanyol i jo li parlo francès, així podem practicar les dues llengües alhora. També, quan parlo amb persones del Regne Unit o Alemanya ens parlem anglès i normalment ens enviem e-mails. A vegades ens comuniquem per Skype i està molt bé perquè també podem practicar les destreses orals.

 Vídeos Experts

1 – Com poden els estudiants millorar la seva expressió i comprensió orals a l'aula d’EF?

Una de les dificultats per millorar en parlar i escoltar a la classe d'EF és el temps que els estudiants tenen per practicar aquestes destreses. Així que qualsevol cosa que es faci per augmentar la quantitat de pràctica és positiva. Així que si el context d'ensenyament és comunicatiu, això proporcionarà oportunitats d'usar la llengua a l'aula. Però per descomptat el temps sol ser limitat, potser 3 o 4 vegades a la setmana, així que cal treure el màxim profit d'aquest temps parlant tant com un pugui no només amb els professors sinó també amb els altres estudiants de la classe. Per a la comprensió oral i la pronunciació més concretament, crec que és molt bona idea desenvolupar interès a observar la llengua durant la interacció de classe, per exemple quan el professor parla a altres estudiants pots prestar atenció a les diferències en la seva parla, amb quin grau de correcció pronuncien les paraules o els sons de la llengua. Així que aquesta part de la conscienciació de la interacció és important. Però és clar has de practicar molt per millorar a l'aula.

2 – Si estan planejant viatjar a l'estranger, com poden utilitzar millor l’EF per preparar-se i beneficiar-se’n al màxim?

Els diria dues coses. En primer lloc, que intentin usar la llengua tant com puguin durant el temps de classe, però també és molt important intentar buscar tanta exposició a la L2 com sigui possible fora de l'aula. Així que una idea, per exemple, és mirar pel·lícules subtitulades en la L2. Les sèries podrien ser de més ajuda perquè sol haver-hi més diàleg, i és una bona manera de preparar-se pel tipus d'interacció que podran tenir lloc a l'estranger i que probablement fan més efectiva la comunicació.

Joan Carles Mora

— Universitat de Barcelona

"En primer lloc, intenteu usar la llengua tant com pugueu durant el temps de classe, però també és molt important intentar cercar molta exposició a la L2 fora de la classe."

"Una idea, per exemple, és veure pel·lícules subtitulades en la L2. Les sèries, especialment, solen ajudar més, ja que solen tenir més diàlegs, i són una bona idea per preparar-se per al tipus d’interaccions que poden tenir lloc a l’estranger i que probablement faran més efectiva la comunicació."

 Consell

Intenteu posar en pràctica el que aprengueu a la classe de llengua tant com pugueu també fora de la classe.
Per practicar les destreses orals, intenteu fer un intercanvi lingüístic. Tot i que no hi hagi gaires parlants de la llengua meta al vostre lloc de residència, podeu fer-ho per Skype.
Per a les destreses de lectoescriptura, assegureu-vos de llegir tot el que pugueu, ja sigui un article periodístic al dia o un llibre sencer en unes setmanes. Això també us ajudarà a ampliar el vocabulari!

 Activitats

 Escoltar a classe

 Escoltar fora de l’aula

 Llegir dins la classe

 Llegir fora de la classe

 Parlar a classe

 Parlar fora de classe

 Escriure a classe

 Escriure fora de classe

 Bibliografia

— Gass, S.M., 2013. Second language acquisition: An introductory course. Routledge.

— Kasper, G. and Roever, C., 2005. Pragmatics in second language learning. Handbook of research in second language teaching and learning, 1, pp.317-334.

— Laufer, B., 2005. Focus on form in second language vocabulary learning. Eurosla yearbook, 5(1), pp.223-250.

— Lightbown, P., 1983. Exploring relationships between developmental and instructional sequences in L2 acquisition. Classroom oriented research in second language acquisition, 217243.

— Long, M.H., 1991. Focus on form: A design feature in language teaching methodology. Foreign language research in cross-cultural perspective, 2(1), pp.39-52.

— Pavesi, M., 1986. Markedness, discoursal modes, and relative clause formation in a formal and an informal context. Studies in Second Language Acquisition, 8(01), pp.38-55.