1 — 
Què és l’estada a l’estranger?

Quin tipus d’ús de la llengua trobem durant l’estada?

Doncs bé, quan van a l’estranger un any o sis mesos, s’enfronten principalment a dues situacions: d’una banda, s’enfronten a l’ús informal del llenguatge, el llenguatge que fan servir al carrer, en les seves relacions socials. I, per descomptat, també s’enfronten a l’ús de la llengua que necessiten en la situació acadèmica a la qual es dirigeixen, en les universitats a les quals van. Per tant, s’enfronten al llenguatge acadèmic: segons el tipus de situació o esdeveniment, per exemple, classes, o el tipus de gènere literari, el tipus de productes que han d’escriure, per exemple redaccions que han de produir. També s’enfronten a la situació en què han d’interactuar amb altres persones, i aquest és el cas dels ‘horaris de despatx’. Així, com podem veure, hi ha una gran varietat de situacions en què els estudiants poden parlar amb altres persones en aquestes situacions d’estada a l’estranger.

Pot parlar del concepte ‘horaris de despatx’?

Sí, hi ha un tipus específic de trobada acadèmica a què els estudiants s’enfronten, que aparentment no els planteja cap problema particular, i és el que tenen amb el professorat. Això és el que anomenem l’horari de despatx. El problema és que la terminologia no s’entén bé per l’estudiant, ja que, per exemple, en espanyol utilitzem tutories com a equivalent. Però és una cosa diferent. És la interacció cara a cara amb els seus professors, en la qual es contrasten els diferents problemes que tenen sobre el contingut, els exàmens, les redaccions que han de lliurar. Es tracta d’una trobada acadèmica molt important, i és el que anomenem l’horari de despatx.

Què passa lingüísticament en aquestes hores de despatx?

Pel que fa al contingut d’aquestes trobades acadèmiques que anomenem les hores de despatx, podem veure que els estudiants estan més preocupats pel contingut de les classes i pregunten molt sobre el contingut que el professor ha estat explicant en classes anteriors, i també estan molt interessats en els criteris d’avaluació que el professor utilitzarà en els exàmens. També pregunten sobre els projectes i les redaccions que han de lliurar. Això és en termes de contingut. En termes de llenguatge, hem trobat en una anàlisi que hem dut a terme a la Universitat d’Extremadura, que hi ha una gran quantitat d’ús de metàfores en el discurs dels professors, i l’especialitat del llenguatge que fan servir i l’especialitat de les metàfores és molt alta, al voltant del 13%. I, per descomptat, l’ús de metàfores pels professors és molt més alt que l’ús de metàfores pels estudiants. Cal tenir en compte que aquests estudiants són parlants no nadius de la llengua. Això vol dir que, per descomptat, tenen problemes de vegades en la comprensió dels seus professors quan parlen amb ells, en la interpretació. Per exemple, un exemple molt útil la metàfora ‘entendre és veure’, perquè de vegades els estudiants interpreten aquest tipus de metàfores, literalment, mirant les coses literalment i no metafòricament. I això és molt important des del punt de vista del professor. I, per descomptat, també és molt important que la interacció sigui més rica entre professorat i estudiants en el marc metafòric que el professorat els ofereix. Per tant, en aquest sentit, hi ha una major interacció en el que anomenem una ràfega de metàfores.

Quin consell donaria a estudiants i professorat?

Crec que les lliçons que hem après dels estudis que hem dut a terme és sobretot que hem de preparar estudiants i professorat per l’experiència que experimentaran. I, per descomptat, el consell principal seria el de parar esment a les diferències culturals. Les diferències culturals que normalment entenem en termes de folklore; en aquest cas han de ser enteses en termes de la diferència cultural acadèmica, perquè hi ha diferents maneres d’abordar els mateixos problemes en diferents universitats d’Europa. L’experiència Erasmus, és clar, ha evidenciat aquestes diferències. Per descomptat, hem de preparar el professorat per a parar esment als problemes d’idioma, per ser més conscient lingüísticament, especialment de les metàfores que està emprant. Ha de ser conscient de les metàfores que utilitza la seva llengua; en aquest cas, vam començar analitzant l’anglès, que és l’idioma que s’utilitza en la majoria de situacions d’EMI. Per descomptat, en aquestes situacions, les metàfores han de ser clarament una cosa que el professorat destaqui. Quines són les metàfores que utilitza en les seves classes? Doncs bé, les metàfores que utilitzen en les hores de despatx. Això li permetrà arribar millor a l’estudiant, perquè entengui el que vol que entengui. Això és molt important. I, per descomptat, aquí parlem de la metàfora en termes de com entenem una cosa en termes d’una altra. Per donar un exemple, en anglès, que és el llenguatge que normalment analitzem, entenem els temes en termes de llocs, i parlem d’una àrea on es fa alguna cosa, una àrea de recerca, una àrea d’investigació. Aquesta és una metàfora típica, i de vegades els estudiants no entenen que estem parlant d’aquesta manera. Això és una cosa per la que hem de preparar el nostre professorat per parlar, comprendre i ser capaç de fer que els seus estudiants també ho entenguin.