6 — 
Superar les dificultats

"No creixem quan tot rutlla, creixem quan ens enfrontem a reptes"
—
Joyce Meyer

Malgrat que estada a l’estranger sovint és descrita pels estudiants com l’experiència de la seva vida, això no vol dir necessàriament que sigui bufar i fer ampolles. En un moment o altre, heu d’afrontar reptes durant l’estada. En aquesta secció, podeu llegir sobre algunes de les dificultats més comunes, amb consells de com fer-hi front en aquestes situacions.

Xoc cultural

Arribar a un nou ambient cultural, per emocionant que pugui arribar a ser, pot de vegades ser una experiència descoratjadora i desconcertant. Xoc cultural és el terme usat per descriure aquest sentiment de confusió, dubte o nerviosisme que és causat per estar en un lloc que és molt diferent del que hom està acostumat. Es descriu generalment com tenint quatre etapes: Eufòria cultural, confrontació cultural, ajust cultural, i adaptació cultural (Paige et al, 2002).

1. Eufòria cultural: Aquesta etapa, també coneguda com “etapa de lluna de mel” es refereix al sentiment d’emoció inicial a l’arribada, i és el que sol experimentar el turista durant la seva estada. En aquesta etapa, hi ha la tendència de veure tot el relatiu al país amfitrió de color rosa, centrant-se només en els aspectes positius del país, ignorant els més complexos i menys obvis.

2. Confrontació cultural: Durant aquesta propera etapa, en general al voltant d’un terç o a mig camí de l’estada, la lluna de mel essencialment arriba a la seva fi. Igual que l’excitació inicial s’està apagant, les dificultats poden començar a sorgir. Potser comenceu a notar coses que no us agraden tant com al vostre país d’origen, potser enyoreu els vostres amics i familiars i sentiu nostàlgia, o potser comenceu a confrontar-vos a l’idioma i aportacions culturals, i considereu que les vostres habilitats no estan millorant tant o tan ràpidament com havíeu esperat. Si bé aquesta etapa pot ser la més difícil, també pot ser la més gratificant, ajudant-vos a desenvolupar la vostra consciència intercultural i desenvolupar estratègies per fer front a les diferències culturals.

3. Ajustament Cultural: Havent sortit del túnel, aquesta etapa implica sentir-se cada vegada més a gust i competent en el vostre país d’acollida. Encara que tot pot no ser perfecte, podeu sentir com us heu integrat eficaçment, heu superat les dificultats i heu arribat a familiaritzar més amb el vostre nou país.

4. Adaptació Cultural: Aquesta última etapa es caracteritza per estar completament a gust amb la cultura. Podeu comunicar-vos de manera efectiva, i heu guanyat una gran confiança en la vostra capacitat, i heu assumit una gran part de la cultura de destinació com la vostra pròpia. Mentre us adoneu que encara té molt a aprendre, podeu notar fins a quin punt heu desenvolupat les vostres habilitats interculturals.

Cada persona és diferent, de manera que la millor manera de fer front a les dificultats durant l’estada pot no ser la mateixa per a tothom. Primer, intenteu pensar en el que us ajuda a sentir-vos millor quan us sentiu a casa. Moltes d’aquestes coses es poden fer a l’estranger, com anar a caminar, veure una pel·lícula divertida o llegir un llibre favorit. A continuació, si sentiu nostàlgia, no tingueu por de trucar a casa de tant en tant. Posar-vos en contacte amb els que estimeu sovint pot fer-vos sentir molt millor. Una altra bona idea és compartir els vostres pensaments amb altres estudiants que estudien a l’estranger: és probable que estiguin passant, o hagin passat, per alguna cosa molt similar. Finalment, si encara sentiu que us resulta difícil, assegureu-vos de buscar ajuda a la vostra universitat comprovant quin tipus de suport està disponible o posant-vos en contacte amb el vostre coordinador Erasmus per demanar consell.

Factors afectius

Són factors emocionals que afecten l’adquisició del segon idioma. Aquests sentiments o reaccions emocionals poden referir-se a l’idioma, a les persones que parlen l’idioma, a la cultura on es parla l’idioma o l’entorn d’aprenentatge del llenguatge (Gass, 2013), i poden afectar positivament o negativament en l’adquisició del llenguatge . Alguns d’aquests factors inclouen actituds, motivació i ansietat.

UNA MIRADA A LA RECERCA: motivació derivada del contacte intercultural

Sí! S’ha assenyalat que el contacte intercultural influeix en la motivació de l’aprenentatge d’idiomes (Kormos, Csizér & Iwaniec, 2014; Dӧrnyei & Csizér, 2005). Com explica Dӧrnyei i Csizér (2005, p.328): “Per una banda, s’ha considerat tradicionalment com un dels principals objectius de l’aprenentatge de les segones llengües l’establir un contacte significatiu entre cultures, perquè la competència L2, per definició, crea l’ambient de comunicació entre membres de diferents comunitats etnolingüístiques. D’altra banda, el contacte interètnic també crea oportunitats per al desenvolupament d’habilitats lingüístiques i actua com a una poderosa influència que modela la disposició actitudinal / motivacional dels estudiants, i promou doncs un comportament aprenentatge motivat. Així, el contacte intercultural és tant un mitjà com un fi en els estudis de L2 “.

La motivació per a aprendre una llengua pot evidentment variar molt, i fins i tot alumnes d’idiomes amb les habilitats més notables seran incapaços d’aconseguir metes a llarg termini si no tenen la motivació per fer-ho (Dörnyei, 2014). La motivació és, per tant, un dels termes més comuns utilitzats per professors i alumnes per explicar l’èxit o fracàs de l’aprenentatge i, desafortunadament, es diu que el mantenir la motivació dels alumnes és el segon repte més complicat per als professors ( Hadfield & Dörnyei, 2013). És per això que, gràcies a la vostra estada a l’estranger, és imprescindible intentar mantenir la motivació per tal de recollir més beneficis.

Alguns estudiants volen aprendre una llengua per conèixer a persones que parlen aquesta llengua (motivació integradora), mentre que d’altres només volen aprendre per millorar les futures perspectives de carrera (motivació instrumental). Encara més, aquesta motivació pot venir del mateix estudiant (motivació intrínseca) o potser d’una font externa, com és ara un pare o mare o un/a mestre/a (motivació extrínseca). Els estudis demostren que el context d’Estades a l’Estranger pot proporcionar un entorn d’aprenentatge ric i autèntic, en què l’ansietat del llenguatge dels estudiants es redueixi i la motivació cap a l’idioma estranger s’incrementi (Gabriella Morreale, 2011). És més, els dèficits de motivació i d’actitud dels estudiants poden impedir que interactuïn amb parlants de la llengua meta, negant-los l’accés a oportunitats fonamentals d’aprenentatge d’idiomes (Isabelli García, 2006).

Aleshores, què podeu fer per assegurar que aquests factors afectius facilitin més que no inhibeixin el vostre aprenentatge? En primer lloc, tracteu d’entendre per què l’aprenentatge de l’idioma és important. Per què no fer d’aquest un tema habitual en el vostre diari d’aprenentatge? Escriviu sobre les vostres motivacions personals per a aprendre, així com sentiu que afecten el vostre aprenentatge de la llengua. Després, tracteu de fomentar una actitud positiva cap a la llengua meta, desenvolupant les vostres habilitats interculturals (Vegeu Competències interculturals). Finalment, si patiu ansietat lingüística, consulteu alguns consells per superar les vostres pors.

UNA MIRADA A LA RECERCA: fe cega en la mobilitat

Diferents participants en l’estada a l’estranger han assumit que el desenvolupament de les competències interculturals d’estudiants a l’estranger és d’alguna manera automàtic. De fet, investigacions recents plantegen que el desenvolupament de la sensibilitat intercultural és una conseqüència automàtica del simple fet d’estar present en una altra cultura / prop dels esdeveniments (Bennett, 2009, pàg. S8 citant Bennett 2004, Hammer, Bennett & Wiseman , 2003, pàg. 42), i s’apel·la a modificacions adequades en els programes d’estada a l’estranger (Pedersen, 2009, pàg. S74, Pedersen, 2010, pàg 79, Jackson, 2009, pàg. S69, i Vande Berg, 2009, pàgina S21).

Quan tot es converteix en quelcom d’aclaparador …
– Si sentiu ànsia o depressió, no tingueu por de posar-vos en contacte amb el vostre tutor!
– Si no en teniu, pregunteu a la vostra universitat a qui podeu acudir per rebre suport.

Descobriu-ho abans d’anar-vos-en!

Les propostes que es deriven de la investigació acadèmica per a canvis en els programes d’estada a l’estranger inclouen la preparació psicològica perquè els estudiants puguin tolerar l’ambigüitat i ser més competents amb la diferència cultural (Abarbanel, 2009). Aquesta investigadora afirma: “Tenir un ‘passaport emocional’ significa adquirir habilitats per regular intensos desafiaments emocionals experimentats en transicions culturals”. Travessar cultures requereix “una caixa d’eines d’estratègies saludables”, juntament amb el suport de “gent adulta” (segurament vol dir una persona no-estudianta més gran!). En un estudi de cas sobre Stephanie, una estudianta a Praga, Abarbanel afirma: “Ha de confiar que la recerca d’ajuda per a la sobrecàrrega emocional sigui quelcom que s’espera, normal i fàcil de trobar. Els adults han de desplegar intervencions preventives, no desestimar Stephanie per “patir xoc cultural”.

"No creixem quan tot rutlla, creixem quan ens enfrontem a reptes"
—
Joyce Meyer

 Vídeos Estudiants

1 — Heu sentit nostàlgia durant la vostra estada a l’estranger? Quin tipus de coses vau fer per vèncer-la?

Cèlia
Si et sóc sincera, no em vaig enyorar molt mentre estava a l'estranger. Suposo que és gràcies a Facebook, WhatsApp i totes aquestes xarxes socials que et permeten contactar amb tothom. Així que m’anava bé amb parlar per Skype amb els meus pares no més d'una vegada per setmana, i enviar missatges de text als meus amics també. Però gràcies a la tecnologia és fàcil abordar l'enyorança.

Laura
Sincerament, no em vaig enyorar gens, només quan vaig tenir problemes a classe, amb amics o amb els companys de casa o alguna cosa així. Però realment no m’enyorava perquè parlava amb els meus pares gairebé cada dia, per dir-los on anava o que anava a fer algun viatge, que anava a estudiar tal cosa ... I també amb els meus amics, parlava amb ells però no amb tanta freqüència com ho sol fer la gent, perquè volia viure l'experiència com una segona vida. Sabia que eren només cinc mesos, un semestre, així que volia viure-la i després al tornar al meu país, viure la vida real. Skype i WhatsApp eren les tecnologies que vaig fer servir per estar en contacte amb ells, però no tant com sol fer-se. Quant? Per exemple, amb els meus pares vaig parlar per Skype un cop al mes o així, i amb la meva millor amiga una sola vegada en tot el semestre. I parlava amb ells cada dia per WhatsApp i pel mòbil.

2 — Quan vau començar a sentir-vos integrat en la comunitat local? Quins obstacles vau trobar en tractar d’integrar-vos-hi?

Cèlia
Diria que integrar vol dir conèixer el lloc, familiaritzar-se amb la zona, conèixer gent, sentir-se còmode i segur. Així que no puc dir la data exacta en què vaig començar a sentir-me integrada, però va ser més aviat un procés gradual. Hi va haver alguns obstacles, per exemple, a la zona en la qual jo era l’accent era molt marcat, i per això al principi vaig tenir molts problemes per conversar amb la gent d’allà. De fet, mai vaig entendre del tot la manera de parlar dels locals, però vaig aprendre a tirar endavant, que és igual de gratificant.

Laura
He de dir que sóc una persona molt sociable, així que em vaig sentir integrada des del principi perquè els coordinadors de la universitat van planificar un seguit d'activitats per a les persones de fora, per conèixer-nos. O sigui que vaig deixar les meves pors al meu país des que vaig arribar, vaig parlar amb la gent i em van rebre amb els braços oberts. Van ser molt amables amb mi, vaig fer molts amics. No americans, he de dir-ho, no vaig conèixer ningú d'allà, perquè són una mica tancats, però vaig conèixer molts amics internacionals i també amics americans, però només companys de classe. I els obstacles, potser la gent d'Amèrica són una mica distants però una vegada que aconsegueixes que se sentin còmodes amb tu, et parlen i són molt amables. Però són una mica tímids, i potser has de pressionar una mica i si no volen ser amics teus, millor deixa-ho, és així. Però normalment la gent és simpàtica i no hi ha cap problema. Així que aquest és l'únic obstacle que vaig tenir.

3 — Podeu donar-nos un exemple de com vau sentir frustració real mentre hi éreu? Què vau fer per superar-la?

Cèlia
Em frustra molt quan tinc dificultats per comunicar-me o fer-me entendre. Et posaré un exemple d'una cosa que em va passar al supermercat. El caixer es va equivocar i em va cobrar dues vegades l'import de la targeta. No ho vaig veure en aquell moment, sinó més tard, quan vaig comprovar el compte bancari. Quan ho vaig veure, vaig trucar immediatament a l'empresa i l'hi vaig explicar, vaig intentar explicar-los que hi havia menys diners i ... Vaig tenir molts problemes per comunicar-ho i ells tenien un accent molt marcat, així que la conversa va ser molt difícil i no avançàvem. Així que el que vaig fer va ser, en comptes de dir "sí, sí" i tirar la tovallola, enfrontar-me al problema perquè hi havia diners en joc. Així que els vaig dir als meus companys de pis que tenia el problema que no podia comunicar-me i que anava a perdre diners per això. I els meus companys em van oferir ajuda i em van dir que, si ho necessitava, podien parlar per mi. Vaig tornar a trucar, i suposo que em vaig sentir més segura, perquè vaig ser capaç d’explicar-los el que havia passat, i em van entendre i ho vam arreglar tot ... va ser molt gratificant perquè hi vaig fer front, amb èxit.

Laura
Vaig tenir algun moment de frustració, però no van ser d'importància. Per exemple, l'única vegada que em vaig sentir frustrada va ser a principis de semestre, perquè els nois amb els quals vivia volien posar sempre la televisió: beisbol, futbol, esport ... I jo no volia veure això, així que un cop els vaig dir: " Si us plau, puc veure una altra cosa per la tele? ". I es van enfadar amb mi. Per això vaig intentar expressar-me en anglès i no vaig poder, només deixava anar paraules en espanyol i no m'entenien. No vaig poder parlar bé, com volia, i em va frustrar molt. Però al final del semestre podia dir-los les coses que volia en anglès. Així que al principi vaig tenir aquesta frustració.

Blanca
Crec que quan no pots expressar els teus sentiments -perquè potser en la llengua que estàs estudiant no hi ha una paraula que sí que existeix en la teva, i no té el mateix significat. Era molt frustrant per a mi no expressar el sentiment o el significat que volia, i de vegades hi havia malentesos a causa de la llengua, era molt frustrant, perquè sentia que no em podia comunicar bé en anglès ... Però sempre pots dir "no sé com expressar-ho" o intentar definir les paraules o el que sigui, així que intento superar-ho així.

4 — Podeu donar-nos un exemple de com us vau sentir realment feliç a l'estranger?

Cèlia
Vaig tenir molts moments alegres, però el dia del meu aniversari destaca per sobre de tots. Els amics que només feia dos mesos que coneixia em van fer una gran sorpresa, em van donar un pastís i em van cantar aniversari feliç. Va ser un moment molt especial, perquè em vaig sentir estimada i apreciada, que és una cosa que tothom vol sentir quan està lluny de casa.

Laura
Tinc molts records, vaig tenir grans moments mentre hi vaig ser, però una vegada en una casa internacional en la qual vivia, érem molta gent però estàvem separats en grups, així que no ens ajuntàvem sovint. Jo estava en el meu grup, i els altres amics amb el seu grup. La primera nit que algú marxava al seu país, estàvem dividits en noies i nois, i ens vam anar de marxa. I després ens vam reunir en una discoteca, i tots junts vam plorar, cantar, ballar, i estàvem tots junts, no hi havia cap grup. I després ens acomiadem d'aquell noi i va ser en realitat el moment més trist però també el més alegre, perquè vaig sentir que estàvem tots junts com una família. I va ser un moment meravellós, i crec que va ser el moment més alegre. Crec que el que em feia feliç era el sentiment de llibertat, llibertat de poder fer el que volia, podia viatjar molt, visites moltes ciutats que volia ... Em feia molt contenta compartir la nova situació, l'estada a l'estranger, amb amics que vaig portar d'Espanya també. No sé, em va fer molt feliç descobrir un món nou, gent nova.

Blanca
Crec que el que em feia feliç era el sentiment de llibertat, llibertat de poder fer el que volia, podia viatjar molt, visitar moltes ciutats que volia ... Em feia molt contenta compartir la nova situació, l'estada a l'estranger, amb amics que vaig portar d'Espanya també. No sé, em va fer molt feliç descobrir un món nou, gent nova.

5 — Vau conèixer molta gent, però vau fer amics íntims?

 Vídeos Experts

1 – Amb quines dificultats es troben els qui fan estades temporals a l'estranger i com es poden superar?

Les dificultats amb què es troben els estudiants depenen molt de les diferències individuals dels estudiants, el context específic, per què van anar-hi, les raons que van tenir per anar-se'n cap allà, les seves motivacions i els seus objectius concrets. Així que hi ha moltes diferències i les dificultats a què s'enfronten depenen de tots aquests factors. Però en general, basant-me en el que veig amb els meus estudiants, i pensant en l'aprenentatge i l’ús del vocabulari, diria que una de les dificultats més importants a què s'enfronten quan arriben és reconèixer paraules en la interacció oral, en converses. Molt sovint, el que veiem és que creuen que saben moltes paraules, que tenen un vocabulari prou ampli, i després hi arriben i en la conversa no són capaços d'identificar aquestes paraules. Així que realment no és una qüestió d'aprendre el significat d'aquestes paraules, perquè ja el coneixen, és una qüestió de ser capaços de reconèixer-les en la interacció oral quan escolten a algú en una conversa. Així que qualsevol activitat que ajudi els estudiants a relacionar la forma escrita de la paraula amb la forma oral sempre ajuda. Coses com mirar pel·lícules amb subtítols en la llengua estrangera ajudaria, perquè estarien exposats a la forma parlada de la paraula, però al mateix temps veurien com s'escriu. Totes aquestes activitats, fer alguna cosa que t'ajudi a relacionar la forma oral amb l'escrita. És sempre una qüestió de practicar-ho, i al final milloraràs. Amb més pràctica en aquest tipus d'activitats de relacionar les formes orals i escrites, amb el temps milloraràs. I diria que una altra dificultat, especialment en el context acadèmic, que troben els estudiants, és el vocabulari específic de la disciplina o vocabulari acadèmic. Molt sovint els estudiants consideren que tenen un bon repertori lèxic, però els falta coneixement de paraules específiques que necessiten per a la seva assignatura o grau. En aquest cas, diria que el millor que es pot fer és confeccionar una llista de paraules que has identificat que podrien ser útils per a la teva assignatura i intentar aprendre-les explícitament. Treballar-hi, treballar amb aquesta llista i assegurar-se que es practica prou com per saber com usar-les en contextos diferents. Però en aquest cas, una mica d'aprenentatge més explícit d'aquestes paraules específiques seria el millor.

Ana Pellicer-Sanchez

— UCL Institute of Education

"Una de les dificultats més importants a les quals s’enfronten els estudiants quan arriben és reconèixer les paraules en la interacció oral, en converses."

"Molt sovint, els estudiants arriben i troben que tenen un ampli ventall de vocabulari, però els falta el coneixement de les paraules específiques que necessiten per a l’assignatura o el grau."

1 – A quins reptes s'enfronten els estudiants durant la seva estada a l'estranger relatius a factors afectius, com l'actitud, la motivació i l'ansietat? Com poden superar aquestes dificultats?

A l'estranger, ens passen tantes coses emocionalment i afectivament parlant, i potser podem observar diferents fases per les quals passa tothom que és a l'estranger. La fase inicial és difícil, a causa potser de la llengua en particular i per qüestions pràctiques. Així que el meu consell per a la primera etapa seria abordar les qüestions pràctiques i si per això necessites l’ajuda de la gent local, que se sent més còmoda en la llengua que es parla allà, no dubtis a demanar-ne. Deixa el teu objectiu de millorar les llengües per a més tard, quan les teves qüestions pràctiques ja s'hagin resolt. I emocionalment i afectivament, l'inici pot ser un moment molt apassionant però també un moment amb altibaixos. I en aquest sentit aconsellaria mantenir el contacte amb la gent de casa, però també començar a crear una comunitat de persones que són a l'estranger, i potser algunes persones del teu propi país que et donin suport, passar temps amb ells i parlar amb ells sobre aquestes qüestions. Cap a la meitat, pots sentir una mica de nostàlgia, i començar a trobar a faltar casa teva, i això també requereix el suport de la gent que coneixes allà i potser parlar amb els de casa. I al final sé que tothom té el mateix sentiment, no vol tornar, independentment del que hagi passat mentrestant. Així que aguanta i mira si pots organitzar-ho per tornar mentre estiguis allà.

2 – Què és el ‘xoc cultural’, i quin consell donaries als estudiants per ajudar-los a fer-hi front?

"Xoc cultural" és un terme una mica dràstic potser. La cultura és el que hem de tenir en compte. Països diferents, persones diferents són diferents en els seus hàbits diaris, les seves rutines diàries, potser en els seus valors, els seus ideals i sens dubte en la seva història. Així que el consell que donaria per al xoc cultural és abastar aquests àmbits, aprendre una mica sobre la història del país que visites. Això pot ajudar-te a entendre per què certes coses són com són. També descobreix les relacions passades entre aquest país i el teu propi país, perquè tot això té a veure amb la història. Aprèn també coses sobre la cultura d'aquest país, parla amb la gent i potser llegeix sobre qualsevol cosa que tingui a veure amb els valors i ideals del país. Simplement intenta estar informat. La informació és fonamental. Intenta parlar amb la gent de l’indret i experimentar les rutines de la vida quotidiana amb ells i especialment, si és possible, parla amb ells sobre les diferències amb el teu país. Però també reflexiona, torna a casa i pensa com aquestes mateixes persones que vas trobar quan estaves a l'estranger sesentirien si visitessin teu país, en quina mesura trobarien diferències relatives a algunes de les coses que fas al teu país. I tot això és un procés d'assumir-ho, no només afectivament sinó també racionalment. Hem de ser racionals sobre aquestes coses.

Carmen Pérez Vidal

— Universitat Pompeu Fabra

"Apreneu una mica d’història del país que visiteu; pot ajudar-vos a entendre per què les coses són com són."

"Intenteu parlar amb les persones del lloc i intenteu viure rutines quotidianes amb elles i, en concret, si és possible, parleu-ne amb elles, parleu amb ells sobre les diferències amb el vostre país."

 Consell

Els següents 6 consells per fer front a la depressió pel xoc cultural són de Paige et al (2002):

  • Trobeu maneres d’alleujar l’estrès: com amb qualsevol cosa que us molesta, tracteu de trobar alguna cosa que us agradi fer per ajudar a relaxar-vos.
  • Faceu el que feu a casa o alguna cosa de semblant: hi ha moltes coses que podeu fer al país d’origen que també podeu fer al país d’acollida. Per què no veure la vostra pel·lícula favorita, o llegir el vostre llibre preferit?
  • Expresseu-vos: digueu a la gent com us sentiu. Sia a d’altres estudiants que estan en el mateix cas, sia a d’altres Erasmus.
  • Connecteu-vos amb la família i els amics de tornada a casa: Si bé poden no ser capaços d’empatitzar, seran capaços de simpatitzar. De vegades veure un rostre familiar és just el que el metge recepta.
  • Porteu un diari.
  • Manteniu-vos actiu.

 Bibliografia

— Abarbanel, J., 2009. Moving with emotional resilience between and within cultures. Intercultural Education, 20(sup1), pp.S133-S141.

— Bennett, M.J., 2004. Becoming interculturally competent. Toward multiculturalism: A reader in multicultural education, 2, pp.62-77.

— Bennett, M.J., 2009. Defining, measuring, and facilitating intercultural learning: a conceptual introduction to the intercultural education double supplement. Intercultural Education, 20(sup1), pp.S1-S13.

— Berg, M.V., 2009. Intervening in student learning abroad: a research‐based inquiry. Intercultural Education, 20(sup1), pp.S15-S27.

— Dörnyei, Z. 2014. The Psychology of the Language Learner: Individual Differences in Second Language Acquisition. London: Routledge.

— Dörnyei, Z. and Csizér, K., 2005. The effects of intercultural contact and tourism on language attitudes and language learning motivation. Journal of Language and Social Psychology, 24(4), pp.327-357.

— Gass, S.M., 2013. Second language acquisition: An introductory course. Routledge.

— Hadfield, J. and Dörnyei, Z., 2013. Motivating learning. open mind openS doors, p.47.

— Hammer, M.R., Bennett, M.J. and Wiseman, R., 2003. Measuring intercultural sensitivity: The intercultural development inventory. International journal of intercultural relations, 27(4), pp.421-443.

— Isabelli-García, C., 2006. Study abroad social networks, motivation and attitudes: Implications for second language acquisition. Language learners in study abroad contexts, 15, pp.231-258.

— Jackson, J. 2009. Intercultural learning on short‐term sojourns. Intercultural Education.

— Kormos, J., Csizér, K. and Iwaniec, J., 2014. A mixed-method study of language-learning motivation and intercultural contact of international students. Journal of Multilingual and Multicultural Development, 35(2), pp.151-166.

— Morreale, S.G., 2011. The relationship between study abroad and motivation, attitude and anxiety in university students learning a foreign language.

— Paige, R.M., Cohen, A.D., Kappler, B., Chi, J.C. and Lassegard, J.P., 2002. Maximizing Study Abroad: A Students' Guide to Strategies for Language and Culture Learning and Use. Center for Advanced Research on Language Acquisition, University of Minnesota, 619 Heller Hall, 271-19th Avenue South, Minneapolis, MN 55455.

— Pedersen, P.J., 2009. Teaching towards an ethnorelative worldview through psychology study abroad. Intercultural Education, 20(sup1), pp.S73-S86.

— Pedersen, P.J., 2010. Assessing intercultural effectiveness outcomes in a year-long study abroad program. International Journal of Intercultural Relations, 34(1), pp.70-80.