"El que més m’estimo del meu país és amb qui el comparteixo."
—
L’allotjament és un dels aspectes més importants de l’Estada a l’Estranger, i hi ha moltes coses que heu de tenir en compte a l’hora de decidir on allotjar-vos. Una decisió simple com estar-se en una residència, un pis o una família d’acollida pot tenir un efecte enorme durant la vostra estada, atès que pot afectar la pràctica de llengua a la qual teniu accés fora de la universitat, així com el gaudi general de l’estada.
S’ha demostrat que “l’habitatge on es fomenta la proximitat amb persones estrangeres i locals, com són les residències universitàries i les famílies d’acollida, està relacionat positivament amb l’adhesió a la identificació cívica” (Carnine, 2015: 24). En els últims anys, les estades en família, en particular, han resultat en la investigació “gresols per a l’aprenentatge del llenguatge i la cultura” (Pérez-Vidal, 2014: 27), tot oferint nombroses oportunitats per interactuar en diferents entorns. Dit això, els beneficis en aquesta situació depenen en gran mesura de la família amfitriona, i la qualitat i quantitat de l’exposició a la llengua que reben les persones estudiants. Per descomptat, una situació en què la família d’acollida i hostes tenen una bona relació i passen molt de temps utilitzant l’idioma de destinació serà molt més fructífer que una en què tot just interactuen. Els estudis també indiquen que, mentre que les estades en cases particulars poden ser més fructíferes per a estudiants més joves (Kinginger, 2014), les residències poden ser més adequades per a estudiants en edat adulta (Pérez-Vidal, en premsa).
Mai és massa aviat per començar a planificar, així que assegureu-vos d’esbrinar bé sobre les diferents opcions disponibles a la ciutat d’acollida, tenint en compte punts com el preu, la gent amb qui viureu i l’idioma que parlareu, la distància fins a la universitat, i despeses de viatge. Si és possible, poseu-vos en contacte amb estudiants que ja van fer l’estada a l’estranger a la vostra futura universitat i demaneu-los consell.
"El que més m’estimo del meu país és amb qui el comparteixo."
—
Vídeos Estudiants
1 — Quin tipus d'allotjament vau tenir durant l’estada a l’estranger i què us va semblar?
Mariona
Vaig escollir viure en una residència perquè era bastant difícil trobar casa compartida per només tres mesos, així que vaig buscar per Internet i vaig trobar una residència que estava a prop de la meva universitat, bastant a prop de totes les botigues i serveis que tenia la ciutat. Vaig estar en aquesta residència amb altres dues noies de la meva universitat. Vam anar allà amb l'expectativa de trobar molta gent internacional, però la cosa és que la gent que vivia allà era bastant més gran que nosaltres perquè estudiaven el doctorat o treballaven, però al final vam conèixer molta gent i no va ser problema.
Elena
Compartia casa amb altres estudiants Erasmus. Vaig decidir no compartir casa amb estudiants espanyols, així que estava amb una noia francesa, una parella alemanya i una noia canadenca. Una noia de la universitat que ja havia estat allà m'ho va recomanar i vaig pensar que podia ser una bona idea provar-ho i vaig mirar la pàgina web i vaig enviar un correu electrònic i després el cap de l'agència es va posar en contacte amb mi i vam parlar per Skype, va ser molt amable, i va respondre a totes les meves preguntes, així que vaig decidir que podia ser la millor opció perquè, encara que era una mica cara, vaig pensar que en qualsevol lloc del Regne Unit seria car viure.
Laura
Vivia en un lloc anomenat "International House". És una casa destinada a persones que són de fora. La vaig trobar perquè la universitat dóna aquesta opció. Al principi, quan vaig arribar, vaig viure en un apartament amb una amiga de la meva universitat que venia amb mi. I vivíem en un apartament però després jo vaig veure aquesta casa i em va agradar molt perquè la gent sempre estava al vestíbul, al sofà, parlant. I en realitat jo no volia viure en un apartament amb només aquesta amiga, parlant espanyol tot el dia. I vam tenir les dues opcions: primer vaig triar l'apartament perquè volia intimitat, i després vaig veure la casa internacional i vaig canviar. Em van proporcionar tota la informació i va ser molt fàcil. I així és com el vaig trobar.
2 — Quins van ser els beneficis / inconvenients d'aquest tipus d'allotjament? Si repetíssiu l'experiència, triaríeu el mateix tipus d'allotjament?
Mariona
Crec que els beneficis més importants d'estar en una residència és que et dóna més independència, perquè si vols passar desapercebut, tot i que hi ha molta gent, pots fer-ho. Però també pots conèixer molta gent, ja que hi viu gent de tots els països. Un altre avantatge és que normalment té més serveis, com una bugaderia i fins i tot un gimnàs. Els desavantatges són, com he dit, que potser la gent no és molt sociable o si no vas amb algú que ja coneguis d'abans de l'estada potser et sents una mica sol. Però crec que també et pot passar si vas a un pis compartit. No sé si tornaria a triar una residència altra vegada, potser depenent de la durada de l'estada i el lloc.
Elena
Pel que fa als punts negatius d'aquest tipus d'allotjament, era una mica car, per exemple els pisos a Newcastle eren una mica més barats, així que podria haver estat una millor opció pel que fa al preu. Però les residències eren massa cares, així que vaig pensar que seria bo trobar un punt intermedi, i ho vaig aconseguir, vaig acabar molt contenta amb la meva elecció i sense cap dubte la tornaria a escollir si anés a Newcastle una altra vegada en el futur.
3 — Anècdotes / experiències bones o dolentes
Mariona
La manera en què vam conèixer el grup d'amics que vam tenir durant la nostra estada va ser una mica incòmoda perquè els primers dies la universitat organitzava moltes activitats per conèixer gent nova i estàvem en un berenar per a estudiants internacionals i les meves amigues i jo estàvem una mica preocupades perquè ja hi havia hagut un altre esdeveniment i no vam poder conèixer a ningú perquè no eren molt sociables. Així que vam dir "avui hem de conèixer a algú". I vam anar directes a un grup de persones que parlaven en cercle i els preguntem "¿ens podem seure aquí?". Hi va haver un silenci tens durant uns quants segons però ens vam començar a caure bé. Així és com vam conèixer els nostres amics internacionals, per tant, no tingueu por de parlar amb la gent.
Laura
Quan hi vaig arribar, un campus és com un poble sol per a estudiants. Vaig arribar més prest i era com un poble fantasma i estàvem espantats. El 17 d'agost van començar les classes i van arribar milers i milers d'estudiants, era un lloc d'estudiants. Crec que hi havia gent de ... només el personal, potser dels restaurants, però només era un campus d'estudiants, així que va ser fantàstic i vam estar molt contents de viure-hi, va ser fantàstic.
Elena
Per exemple, em vaig apuntar a l'equip femení de bàsquet de la universitat i va ser molt positiu, va ser una de les millors experiències de tot l'Erasmus, i normalment jugo a bàsquet aquí a Catalunya , així que quan li vaig dir al meu entrenador que m’hi apuntava, va estar orgullós de mi. La setmana següent em van enviar una foto d'un article amb una foto meva que semblava molt professional, com si hagués estat escollida per aquest equip. I va ser molt divertit perquè em vaig apuntar a l'equip només per divertir-me i conèixer gent nova. Però sí, estic molt contenta d'haver-ho fet.