Està clar que a alguns aprenents de llengües els va millor que a altres i que alguns programes d’aprenentatge de llengües són més reeixits que altres. Així doncs, quina n’és la clau de l’èxit? Si algun cop us heu preguntat què caracteritza un aprenent ideal de llengües o un programa ideal de llengües, aleshores sou a la pàgina correcta.
L’aprenent
En aquest apartat us introduïm al món de l’aprenentatge de llengües, responent a algunes de les preguntes més freqüents que la gent sol plantejar-se sobre les diferències individuals dels aprenents, incloent-hi un ampli ventall d’aspectes com l’edat, el sexe, l’aptitud, la personalitat, l’estil cognitiu i d’aprenentatge, l’actitud i la motivació, i la identitat i la cultura. També parlarem amb l’expert Robert De Keyser sobre el paper que tenen les diferències individuals durant una estada acadèmica a l’estranger.
1 – Es beneficien igual tots els alumnes de les oportunitats que els ofereix l'estada a l'estranger?
No, en absolut. El mite és que quan un va a l'estranger torna amb un nivell molt més alt de competència. Això és així en el cas d'algunes persones, però no de totes. Els beneficis que obtenen de l’estada a l'estranger depèn de com s’hi comporten des del punt de vista sociolingüístic. Però també depèn d'altres factors. Un d'ells és, per descomptat, el nivell inicial de competència, si tenen un nivell prou alt com per poder usar aquest coneixement, per poder-lo ampliar. Però la personalitat també hi juga un important paper. Les persones extravertides tenen molta més facilitat per establir contacte amb tot tipus de persones amb les que poden tenir interessos comuns i a través d'elles conèixer altres persones, així és com funciona. En cas contrari, és difícil tenir prou pràctica d'alt valor. I per descomptat també hi ha el factor motivacional. Algunes persones, fins i tot encara que els resulti una mica incòmode, s'obliguen a parlar amb la gent encara que el seu nivell sigui una mica baix o encara que no estiguin especialment interessades en parlar amb una persona determinada. Tot això ajuda de veritat i el resultat és força espectacular, quan es combinen tots aquests factors positius, sí, la gent aprèn molt, progressa molt quan va a l'estranger. Però quan es combinen tots els factors negatius, pot ser que no s’observi molt progrés. I això és una cosa que els fulletons sobre les estades a l'estranger no conten ni als pares, ni als professors i als estudiants.
Robert De Keyser
— University of Maryland
Edat. Hi ha una edat ideal per aprendre una segona llengua?
Sovint se suggereix que els infants són com esponges, que s’amaren de la llengua i l’aprenen amb facilitat. Al cap i a la fi, tots vam aprendre la nostra primera llengua així. Però, passa el mateix en el cas de l’adquisició d’una segona llengua? La recerca ha conclòs que no és simplement que els infants siguin millors aprenents de llengües que els adults o que els adults siguin millors que els infants, sinó que ambdós grups tenen avantatges diferents quant a l’aprenentatge de llengües. S’ha suggerit que mentre que els aprenents més grans estan en avantatge pel que fa a l’adquisició de la sintaxi i la morfologia, els infants són millors adquirint la fluïdesa màxima i la pronunciació quasi nadiua (Oxford i Erhman, 1993). Saville Troike (2012) resumeix aquests avantatges així (on “més gran” es refereix a persones que ja han arribat a la pubertat):
| Avantatges dels més joves | Avantatges dels més grans |
|---|---|
| Plasticitat cerebral | Capacitat d’aprenentatge |
| Escassa capacitat analítica | Capacitat analítica |
| Menys inhibicions (normalment) | Destreses pragmàtiques |
| Identitat de grup més feble | Major coneixement de la L1 |
| Input simplificat més probablement | Coneixement del món real |
Pel que fa a l’edat, el context d’aprenentatge mateix hi té un gran paper, i s’ha conclòs que:
“Els aprenents de llengües que han rebut ensenyament formal no tenen accés a la quantitat i el tipus d’input que implica la immersió en la comunitat de la L2 i, consegüentment, l’escassetat d’exposició (massiva) evita que els infants es beneficiïn de la seva suposada superioritat amb l’aprenentatge implícit de la llengua.” (Munoz, 2010).
“L’ensenyament explícit que proporciona la classe afavoreix l’aprenentatge explícit de la llengua, en què els aprenents més grans mostren superioritat a causa de la seva major maduresa cognitiva.” (Munoz, 2010).
Això suggereix que mentre que als infants els pot anar millor en un context d’aprenentatge informal (sempre que rebin suficient input), els adults obtenen bons resultats en un context com l’ensenyament formal, en què poden confiar més en les habilitats generals d’aprenentatge (Lightbown i Spada, 1993).
Sexes. Qui aprèn millor llengües: els homes o les dones?
Malgrat que la recerca sobre aquest tema ha estat escassa, estudis previs han observat una tendència general de millors resultats per a les dones en la majoria de les proves, tant en el cas dels infants com dels adults (Bowden, Sanz i Stafford, 2005). Saville-Troike (2012) assenyala que s’ha observat que les dones superen els homes en algunes proves de fluïdesa verbal (per exemple, cercar paraules que comencin amb una lletra determinada) i que el cervell femení podria estar organitzat de manera menys asimètrica que el dels homes per a la parla. Halpern (2002) indica que mentre que els homes semblen millors a l’hora de computar les regles compositives, les dones semblen millors a l’hora de memoritzar formes complexes. La recerca també ha suggerit que les diferències entre sexes poden estar relacionades amb factors hormonals. Segons Saville Troike (2012: 90), existeix una correlació entre nivells més alts d’andrògens i millors habilitats automatitzades, i entre estrògens elevats i millors destreses semàntiques/interpretatives. També s’ha dit que els estrògens modulen la memòria verbal, cosa que també afecta la memòria per a les formes complexes en la L1 (Bowden, Sanz i Stafford, 2005).
Aptitud. Hi ha persones que simplement són millors que altres aprenent llengües?
Pel que fa a l’aptitud lingüística, Caroll (1965) proposa quatre components que són la base d’aquest talent:
1 – Capacitat de codificació fonèmica: en sentir un flux continu de parla, els aprenents han de ser capaços de segmentar aquest flux en parts significatives per processar-lo. Per exemple, quan algú sent una llengua estrangera que no coneix, no és capaç de captar els límits entre les paraules, per la qual cosa una frase com “The man is reading a book” li pot sonar de manera semblant a “Themanisreadingabook”.
2 – Capacitat d’aprendre llengües de manera inductiva: es relaciona amb el processament central. Es tracta de tenir la capacitat d’inferir regles a partir de l’estructura de la llengua. Per exemple, quan algú veu la primera persona singular “I” s’adona que va seguida de la forma “am” i que la segona persona singular “you” sempre va seguida de la forma “are”.
3 – Sensibilitat gramatical: es relaciona amb el processament central. La sensibilitat gramatical es refereix a la comprensió de la funció gramatical dels diferents components de la llengua. No té a veure amb el coneixement gramatical explícit, sinó amb una consciència dels patrons sintàctics (Robinson, 2001).
4 – Memòria associativa: la capacitat d’emmagatzemar i recuperar elements de la segona llengua permet a l’aprenent associar les paraules en la llengua meta amb el seu significat, i retenir aquesta associació.
Com assenyala Saville-Troike (2012), no es requereix talent en les quatre àrees per tenir èxit en l’adquisició. A més, mentre que l’aptitud és un important indicador d’èxit en diferent contextos d’aprenentatge, no és totalment determinista, ja que hi ha diferents factors que en darrera instància poden determinar el domini de la segona llengua.
Personalitat. Quin tipus de personalitat caracteritza un aprenent ideal de llengües?
En relació amb la personalitat, Saville-Troike (2012) proporciona la taula següent que inclou els factors que majoritàriament han centrat l’atenció en adquisició de segones llengües. Mentre que la majoria de les persones se situen entre els dos extrems, la taula suggereix que la majoria dels aprenents de llengües que reïxen tenen tendència a ser segurs de si mateixos, propensos a prendre riscos, imaginatius, empàtics i tolerants cap a l’ambigüitat.
| Trets de la personalitat en adquisició de segones llengües | |
|---|---|
| Ansietat | Seguretat en un mateix |
| Propensió a evitar els riscos | Propensió a prendre riscos |
| Timidesa | Propensió a l’aventura |
| Introversió | Extraversió |
| Introspecció | Extradeterminació |
| Reflexió | Impulsivitat |
| Imaginació | Falta de curiositat |
| Creativitat | Falta de creativitat |
| Empatia | Desconsideració cap als altres |
| Tolerància cap a l’ambigüitat | Mentalitat tancada |
El tema de l’ansietat ha rebut molta atenció en la recerca sobre segones llengües i els resultats han mostrat una correlació entre l’ansietat cap a les llengües i un èxit escàs en l’aprenentatge de L2.
Per què no feu aquest test d’ansietat cap a les llengües estrangeres (Horwtiz, Horwitz i Cope, 1986), que s’utilitza per investigar el nivell d’ansietat cap a les llengües estrangeres que experimenten els aprenents de llengües? Si feu grans esforços per lluitar contra l’ansietat cap a les llengües, doneu una ullada als nostres consells en la pàgina Estades a l’estranger – Superar les dificultats!
Els aprenents també poder ser introvertits / introspectius / reflexius o extravertits / extradeterminats / impulsius. Mentre que els introvertits normalment obtenen millors resultats acadèmics, els extravertits tenen tendència a parlar més, i no hi ha evidències clares que apuntin a l’avantatge d’un tret o un altre (Saville-Troike, 2012).
Estils cognitius i d’aprenentatge. Hi ha estils d’aprenentatge millors que altres?
Pel que fa als estils d’aprenentatge, n’hi ha dos que normalment es comparen, és a dir, dependents de camp i independents de camp (Ellis, 2004), com es mostra en la taula següent. Els aprenents dependents de camp veuen les coses des d’una perspectiva més holística (és a dir, tenen major dificultat per identificar les parts que formen el tot), però tenen tendència a ser més sociables i a sentir atracció cap a la interacció social. Els aprenents independents de camp, d’altra banda, adopten un enfocament més analític (poden distingir millor les parts que formen el tot), però són menys propensos a cercar la interacció social. Pel que fa als estils d’aprenentatge, no necessàriament un és millor que els altres, atès que la tendència cap a qualsevol estil pot ser beneficiosa (Dornyei i Skehan, 2003), i la recerca ha demostrat que els aprenents més extravertits i els més introvertits tenen avantatges diferents depenent del context i el focus d’atenció en la llengua (Gass i Selinker, 2001).
Brown (1977) suggereix que mentre que els aprenents independents de camp poden obtenir millors resultats en un context d’ensenyament formal, els aprenents dependents de camp també poden ser millors en situacions naturalistes, similars a la vida real, en què interactuen amb parlants nadius. Salvisberg (2005) assenyala que en un context d’ensenyament formal, els professors haurien de tenir l’objectiu de descobrir les tendències d’aprenentatge dels estudiants i animar-los a adoptar l’estil que s’adapta millor a ells com a aprenents.
| Perspectiva | Tendència social | |
|---|---|---|
| Dependent de camp | Holística (dificultat a l’hora d’identificar les parts d’un tot) | Més extravertit i sociable |
| Independent de camp | Analítica (facilitat a l’hora d’identificar cadascuna de les parts d’un tot) | Més introvertit i menys sociable |
Actitud i motivació. Què passa quan algú es veu forçat a aprendre una llengua que no vol aprendre?
És un problema comú, sobretot en l’educació secundària, que hi hagi certs alumnes que simplement no tinguin interès a aprendre la llengua que se’ls ensenya. No obstant això, com apunta Dörnyei (2014), fins i tot els aprenents de llengües amb les capacitats més extraordinàries seran incapaços de complir les seves metes a llarg termini si no tenen la motivació per fer-ho. Per això, “motivació” és un dels termes que més utilitzen els professors i els estudiants per explicar l’èxit o el fracàs de l’aprenentatge d’una persona i, malauradament, s’ha dit que mantenir els alumnes motivats és el segon repte més complicat per als professors (Hadfield i Dörnyei, 2013).
Voleu augmentar la motivació cap a l’aprenentatge de la llengua? Consulteu les pàgines següents:
Superar les dificultats en l’Ensenyament Formal
Superar les dificultats en l’Estada a l’Estranger
Identitat i cultura. Importa el que se sent cap a la llengua meta?
El tema de la identitat és especialment rellevant en contextos informals d’aprenentatge de llengües estrangeres com les estades a l’estranger. Com assenyala Block (2007: 109), la immersió prolongada en un entorn cultural i lingüístic nou aparentment no pot sinó tenir un efecte sobre el sentit del jo de la persona en qüestió. La recerca ha demostrat la importància del grau d’identificació de l’aprenent amb la llengua meta, de manera que els estudis demostren que en nombrosos casos la identificació positiva amb la cultura de la llengua meta té com a resultat l’èxit en l’adquisició de la llengua (per exemple, Regan 2013; Norton 2000; Nestor i Regan, 2011; Nestor, Ní Chasaide i Regan, 2012), mentre que la identificació negativa suposa la manca d’èxit en l’adquisició de la llengua (per exemple, Norton, 2000; Block, 2006). Per això és summament important concentrar-se no només en les destreses lingüístiques, sinó també desenvolupar les destreses interculturals per poder entendre millor la cultura de llengua meta i veure-s’hi reflectit.
Destreses interculturals en l’Immersió
Destreses interculturals en l’Estada a l’Estranger