FAQ

L’Ensenyament Formal (EF) es refereix a un context d'aprenentatge en el qual els estudiants de llengua reben ensenyament convencional a l'aula. Per exemple, un estudiant d'escola secundària que aprengui francès com a matèria en el seu currículum escolar, o un adult que faci un curs d'espanyol després de la feina; tots dos es troben en un context EF. En aquests tipus de classe, l'enfocament és el llenguatge objectiu com un sistema, sovint centrat en la gramàtica i el vocabulari dels textos. L'èmfasi en les habilitats orals ha variat al llarg dels diferents enfocaments d'ensenyament de la llengua EF proposats al llarg del temps: en el popular enfocament audiolingüe predominant en els anys 60-70, les habilitats orals eren centrals per a l'aprenentatge, a través de la repetició, i sempre apareixien abans de la lectura o de l'escriptura. L'exposició i l'input van ser d'alguna manera manipulades des de l'entorn, per això l’Audiolingüisme i l’EF convencional es consideraren un enfocament centrat en el professorat. Esbrineu les respostes a totes les vostres preguntes sobre l’Ensenyament Formal.

L'enfocament comunicatiu de l’ensenyament de llengües és un enfocament de l'aprenentatge de llengües en contextos d’EF que es remunta als anys 80. Va revolucionar amb èxit l'ensenyament de les llengües rere anys de desconcert en la professió docent, després de la baixada de l’audiolingüisme. Es va basar en la psicologia i la lingüística i va canviar d'un enfocament centrat en el docent a un enfocament centrat en l'alumnat. L’enfocament comunicatiu de l’ensenyament de llengües se suporta en la idea que l'aprenentatge d'un segon idioma ha de recórrer a l'aprenentatge de la primera llengua, a la qual els nadons estan exposats a través dels seus cuidadors, interactuen amb ells i lentament comencen a produir un output que, pas a pas, es fa més complex. S'entén que l'alumnat és el principal agent de l'aprenentatge, de manera que l'autonomia és un tret central del bon ensenyament / aprenentatge. EF pot adoptar una actitud internacional en els estudiants d'idiomes en aportar elements que tracten d'altres pobles i cultures o establir associacions fora del propi país. Més informació sobre EF i idiomes.

L'aprenentatge de llengües en el paradigma d’enfocament comunicatiu de l’ensenyament de llengües es desglossa en quatre components: lectura i escolta(generalment denominades habilitats receptives), i escriptura i parla (generalment anomenades habilitats productives). En aquest web, també incloem una altra faceta de l'aprenentatge d'idiomes: la consciència intercultural. Aquestes habilitats poden ser desenvolupades per a habilitats comunicatives bàsiques diàries i interpersonals, o en un nivell acadèmic, a l'escola.

En l’enfocament comunicatiu de l’ensenyament de llengües hi ha una dimensió psicològica segons la qual la comunicació és a la base de l'aprenentatge de la llengua, i les lliçons han de desenvolupar habilitats comunicatives receptives i productives i també, respectivament, orals i escrites (és a dir, parlar, escoltar, llegir i escriure ; cadascuna per dret propi), a través de la pràctica "autèntica" d'aquestes habilitats durant l’ensenyament. S'entén per comunicació la que sempre té un propòsit típicament desenvolupat a través d'una tasca, essent inesperat i operant sobre una base d'informació. Més informació sobre EF i idiomes.

En l’enfocament comunicatiu de l’ensenyament de llengües també hi ha una dimensió lingüística, a més de la dimensió psicològica, en la qual el programa didàctic no només inclou gramàtica i vocabulari, sinó també nocions i funcions, i potser temes i assumptes. Les nocions són els camps semàntics de paraules noves que han de ser ensenyades (és a dir, temps, mida, mesures, aliment, animals, afectes). Les funcions són els diferents usos a què apliquem el llenguatge en comunicació real amb altres parlants d'idiomes (convidant, suggerint, sol·licitant, negant ...). Se suposa que els temes, com "menjar", "carreres d'actuacions", "roba", motiven l'alumnat a l'aula. Els assumptes amplien els temes: "canvis climàtics", "processament d'aliments", "amor i afecte". A la base d'aquests temes del programa es planteja la preocupació central per la motivació de l'alumnat en l’enfocament comunicatiu de l’ensenyament de llengües: l'ensenyament de llengües no només s'ha de basar en el «llenguatge com a tema», sinó que ha d'aportar continguts «reals» a l'aula per motivar l'alumnat perquè hi hagi el progrés en la pràctica del llenguatge.

A mesura que l’EF amb un enfocament comunicatiu de l’ensenyament de llengües va créixer cada vegada amb més èxit durant els anys noranta, es van desenvolupar noves propostes per fer una passa més en les característiques fonamentals de l'aparell metodològic d’enfocament comunicatiu de l’ensenyament de llengües, de manera que l'aprenentatge de llengües es fes més motivador, autèntic i basat en els usos reals de la llengua de destinació. Sens dubte, les metodologies basades en tasques van utilitzar tasques, un element central en l’enfocament comunicatiu de l’ensenyament de llengües, com a principi organitzador en el programa d’enfocament comunicatiu de l’ensenyament de llengües, al voltant del qual girarien les nocions i funcions, la gramàtica i el vocabulari. Els estudiants tindrien una "tasca final" a acomplir, com és ara escriure un diari, crear un cartell per anunciar una nova obra teatral... Les tasques finals requereixen que l’alumnat passi per diverses "tasques facilitadores" intermèdies per dur a terme la tasca final.

L'enfocament comunicatiu de l’ensenyament de llengües de l'ensenyament de llengües es va estendre encara més a Europa, des de les tasques fins als projectes, fins a les matèries curriculars completes utilitzades com a contingut dels cursos d'idiomes, en part per motius de motivació, en part com a part de la nova estratègia europea cap al plurilingüisme. L'aprenentatge integrat de continguts i llengua estrangera (AICLE) va veure la llum, reflectint-se en els programes canadencs d'immersió, sota els auspicis del Consell d'Europa. L'objectiu d'una classe AICLE és ensenyar un tema de contingut com a ciència, matemàtiques, etc., a través d'un idioma estranger, desenvolupar la ciutadania europea i millorar la posició internacional dels estudiants d'idiomes, per convertir-se així en aules internacionals. Per exemple, un professor d'una escola secundària d'Espanya pot impartir la seva educació física, o la classe d'història en català (als nouvinguts); en anglès, francès o alemany, als estudiants locals. A causa de la popularitat de l'aprenentatge de l'anglès en els últims anys, aquest és sovint, però no sempre, l'idioma d'ensenyament en els programes d’AICLE. No obstant això, un altre denominador comú en l’AICLE és que la majoria de les vegades els professors no són parlants nadius de l'idioma de destinació, igual que els seus estudiants no ho són, ja que sovint són qualificats com a professors de contingut, no com a professors d'idiomes. Esbrineu les respostes a totes les vostres preguntes relatives a AICLE.

EMI significa ensenyament per mitjà de l'anglès, i es refereix a programes en què l'anglès s'utilitza com a mitjà d'ensenyament per donar matèries de contingut curricular, en un entorn universitari, com AICLE. Diferents programes adopten enfocaments diferents als temes relacionats amb la llengua en qüestió: alguns poden oferir cursos paral·lels d'idiomes perquè els estudiants millorin, suposem, les seves habilitats orals o escrites; d’altres poden assumir que el nivell dels estudiants és adequat i no necessita suport extracurricular. També es pot oferir al professorat diferent tipus de suport didàctic i lingüístic de formació de professors institucionals, ja que sovint són qualificats com a professors de contingut, no com a professors d'idiomes. Un exemple comú d'EMI és un títol universitari internacional (com Enginyeria, Economia, Traducció o Dret) que s'imparteix parcialment o totalment en anglès. De bell nou, igual que en l'AICLE, un altre denominador comú és que no tots els professors d'EMI són parlants nadius de la llengua de destinació, igual que els seus estudiants no ho són, pel que actualment es discuteix del tema dels nivells d'idioma en els professors d'IME. Els cursos EMI han atret un gran nombre d'estudiants internacionals, per tant, són un exemple d'aules internacionals. En conseqüència, per les dues últimes raons, les «lingua franca» són sovint les varietats parlades en aquestes classes. En el cas d'anglès: anglès com a Lingua Franca (ALF). Trobeu respostes a totes les vostres preguntes sobre EMI.

Esbrineu les respostes a totes les vostres preguntes sobre l'edat aquí.

Esbrineu les respostes a totes les vostres preguntes relacionades amb l'aptitud per aprendre llengües aquí.

Estades a l’Estranger o Residència a l’Estranger és un context d'aprenentatge en el qual els estudiants passen un trimestre o part d'un trimestre al país d'idioma de destí, generalment a través de programes organitzats per l'escola o la universitat. A Europa, l'estudiant es trasllada a un país estranger i assisteix a una escola o universitat estrangera durant un període de temps determinat (sovint un semestre o un any acadèmic complet), i convalida els crèdits obtinguts a l'estranger en el sistema d'intercanvi ERASMUS. Sovint passa que hi ha un acord entre dues escoles o universitats associades per intercanviar un cert nombre d'estudiants. Per exemple, un estudiant britànic pot anar a una universitat espanyola, mentre que un estudiant espanyol d'aquesta mateixa universitat va a un intercanvi a la universitat de l'estudiant britànic. L'objectiu de l'intercanvi pot o no incloure l'aprenentatge d'idiomes. No obstant això, els estudiants necessiten demostrar un nivell de competència requerit en l'idioma del país abans de estades a l’estranger. ERASMUS i altres programes similars s'han denominat programes non-island o d’integració. Altres programes poden enviar alhora estudiants i els seus propis professors, els quals hauran de complir amb el programa mentre fan classes als seus estudiants també; són anomenats island-programmes o d’aïllament. Trobeu respostes a totes les vostres preguntes sobre estades a l’estranger aquí.

Algunes persones aprenen idiomes sense una experiència d’estades a l’estranger, i cap o poc contacte amb parlants d'idioma de destí, només a través de EF. EF ajuda a fomentar el coneixement del sistema lingüístic, amb poca pràctica, ni en termes d'input o output. I, el que és més important, EF no ofereix exposició a la cultura de l'idioma de destinació. Si també experimentessin AICLE / EMI, s'expandirien les seves habilitats en major mesura i, en particular, desenvoluparien habilitats acadèmiques, però les experiències d'aprenentatge estarien circumscrites a les quatre parets d'una aula. La majoria dels estudiants que experimenten estades a l’estranger, a més de EF i AICLE / EMI, progressen molt més que si només reben EF o AICLE / EMI, ja que estan exposats al llenguatge en major quantitat i qualitat: parlant d'una multitud de temes, en diferents contextos, amb diferents rols socials, utilitzant diferents registres, i per a una multiplicitat de propòsits. La combinació dels tres contextos d'aprenentatge, tant en l'educació secundària com en l'educació terciària, és la millor fórmula per fomentar que les nostres joves generacions esdevinguin una ciutadania plurilingüe i multicultural amb una escala de valors internacional.

Quan es tracta d'aprendre idiomes, influeixen molts factors diferents. Alguns d'aquests factors són interns, com ara edat, sexe, personalitat o aptitud. D'altres són externs, com ara el pla d'estudis, el mètode d'ensenyament o si l'estudiant té accés a parlants nadius. Tots aquests factors influeixen en gran mesura en l'èxit que un estudiant tindrà a l'hora d'aprendre un idioma determinat. Per obtenir informació detallada sobre les diferències entre els alumnes i la variació del programa, consulteu la nostra secció sobre les diferències individuals.

Una aula internacional té alumnat i professorat centrats en assumptes relacionats amb el món en general, amb gent i comunitats diferents, més enllà del seu propi context local. Utilitza materials didàctics relacionats amb aquests temes; desenvolupa una consciència de les diferències i similituds, i la capacitat d'apreciar-les i considerar-les tan valuoses com les pròpies. Això també es coneix amb el nom d'experiència de consciència intercultural.

Les aules internacionals tenen la intenció de canviar als estudiants i portar-los des d'una visió egocèntrica del món cap a una visió "centrada en l'altre" del món. L’estudiant no només és conscient de les diferències entre les cultures i els pobles del món, sinó que en fer-ho, la seva visió del món canvia i fa que ell/a canviï com a individu. Això també s'ha anomenat experiència de consciència transcultural.

Trobeu respostes a totes les vostres preguntes sobre identitat cultura aquí o llegiu la nostra secció sobre el xoc cultural aquí.

El professorat pot convertir qualsevol dels tres contextos d'aprenentatge explorats en aquest web, EF, estades a l’estranger i IM, en una aula internacional. Ha de introduir temes relacionats amb diferents cultures; això pot implicar contactes personals amb estudiants d'altres països i cultures, reals, a través de viatges organitzats, o virtuals, a través de cadenes que involucrin experiències d'aprenentatge en línia. És cert que estades a l’estranger és l'experiència internacional per excel·lència, ja que implica un període de residència en una altra cultura. No obstant això, la immersió a través de AICLE o EMI pot incloure temes en el programa, relacionant-los i abordant-los través del prisma de la diversitat de cultures, és a dir, de temes rutinaris com ara "hàbits de salutació a tot el món", a altres més acadèmics com ' seminaris de doctorat o acadèmics’ en diferents cultures.

És un fet en aquests dies que la globalització de l'economia i de la comunicació internacional requereixen personal ben capacitat que pugui abordar aquestes circumstàncies adequadament equipat amb idiomes i una postura o escala de valors internacional. Les aules internacionals desenvolupen aquests perfils. Això passa en alguns casos partint de zero, per exemple en el cas d'estudiants que no tenen experiència prèvia amb altres cultures que no siguin les seves. En altres casos, IntClass funciona amb estudiants les experiències de vida poden ja haver implicat tractar amb persones de tot el món, i experimentar diferents entorns i cultures, a través de l'entorn familiar o viatges.

Les institucions i empreses han d'estar preparades per identificar possibles membres del personal amb perfils d’INTclass en els seus protocols de contractació, a través d'entrevistes guiades i qüestionaris que incorporin preguntes i discussions sobre temes culturals, flexibilitat i capacitat d'empatia amb les diferències i habilitats d’aprenentatge en circumstàncies diferents. Aquest web ofereix algunes orientacions en aquest sentit, i indica com les empreses i les institucions poden identificar millor i ajudar a desenvolupar una postura internacional entre els membres dels seus equips de treball.

Les activitats comunicatives en les quatre habilitats (lectura, escriptura, escolta i parla) són vitals per a l'aprenentatge d'idiomes, el que és encara millor per a l'estudiant és la combinació de coneixement formal, exposició i producció , EF, IMMERSIO i estades a l’estranger. Això vol dir que qualsevol cosa que faci pot ser útil quan es tracta d'aprendre una llengua, fins i tot si ho fa a través d'activitats en què el llenguatge en si no és el focus principal. Per exemple, veure pel·lícules, llegir llibres o escoltar cançons; qualsevol cosa que pugueu fer per exposar-vos a la llengua és beneficiosa. Per a més informació sobre l’exposició i els avantatges lingüístics, consulteu El Programa.

En el procés d'aprenentatge d'un idioma, és molt comú sentir en algun moment que el vostre progrés ha arribat a un punt mort, o per considerar que és difícil d'apreciar una millora significativa en un període de temps. Suposant que no hi hagi una manca de motivació, hi ha moltes raons que poden explicar aquest fenomen, que tenen a veure amb factors com l'edat, l'aptitud i la personalitat (llegiu més sobre les diferències individuals). El nivell lingüístic, per exemple, també és un factor potencial. Si sou un principiant, la vostra impressió pot ser que apreneu ràpid i podeu dir fàcilment el nombre de paraules que apreneu cada setmana, per exemple. No obstant això, a mesura que sou més i més competent, pot semblar que ja no podeu adonar-vos dels vostres èxits d'una manera tan clara. Això és el que es coneix com la corba d'aprenentatge, que és quan estudiants amb menys experiència inicialment progressen més ràpid, però a mesura que la seva experiència augmenta, semblen arribar a un punt mort. Contràriament al que pugueu pensar, això no significa que la vostra millora s'estigui alentint o estancant, però que el vostre ampli coneixement de l'idioma fa que us sigui difícil, atès que requerirà més temps i pràctica avençar en el vostre aprenentatge.

Esbrineu les respostes a totes les vostres preguntes relacionades amb la motivació aquí

Parlar un idioma estranger durant cert temps, especialment si no en teniu costum, pot provocar algun mal de cap punxant. No es preocupeu: indica que el vostre cervell està treballant per convertir la producció i comprensió de la llengua estrangera en un procés més automàtic, com en la vostra llengua materna. Parlar la vostra primera llengua resulta molt fàcil, però quan es tracta del vostre segon idioma, esteu exposant el cervell a una tasca cognitivament més exigent, i necessita molta més feina per produir el llenguatge. Assegureu-vos de cuidar-vos descansant quan ho necessiteu i bevent molta aigua.

Una creença generalment acceptada en el món de la lingüística i les llengües és que un estudiant de llengua adult mai no pot arribar al nivell de parlant nadiu, especialment quan es tracta de fonologia i fonètica. Alguns lingüistes afirmen que, depenent de la nostra edat, podem experimentar menys o més dificultats en intentar avançar en una habilitat lingüística particular. La pronunciació, per exemple, és una habilitat que els nounats i els nens aprenen d'una manera més natural, mentre que els adults probablement ho trobaran molt difícil. Altres coses com bromes, juraments i tenir coneixement implícit de les convencions poden no ser fàcils d'entendre per l'adult, ja que sovint estan vinculades a l'experiència i requereixen grans quantitats d'exposició, en diferents tipus d'ambients de la vida diària. No obstant això, no heu de deixar que això us frustri: sense importar la vostra edat, amb esforç i motivació podeu aconseguir qualsevol objectiu. I el que és més, malgrat el fet que no pugueu excel·lir en la pronunciació, aprendre altres trets de la llengua serà bufar i fer ampolles.

Trobeu respostes a totes les vostres preguntes relacionades amb el gènere aquí.

Esbrineu les respostes a totes les vostres preguntes sobre la personalitat aquí.