8 — 
Reflex i reajustament

"Tornar no és el mateix que no anar-se'n mai."

Terry Pratchett

Així que la vostra aventura de estada a l’estranger s’està acabant. Sigui per només un parell de setmanes, o fins i tot fins a un any, sovint es pot sentir com si s’acabés d’instal·lar i el temps ja hagués passat. Però només perquè és hora d’anar a casa, no vol dir que la vostra experiència internacional ha acabat! En aquest moment és tan important com sempre reflexionar sobre la vostra experiència i començar a prendre les mesures necessàries per continuar el vostre desenvolupament lingüístic i cultural. Un bon lloc perquè comenci (tant de bo que continuï) aquest procés és el vostre diari. Si encara no ho heu fet, documenteu les vostres experiències i els vostres sentiments quan vostra estada a l’estranger acabi. Penseu en el que us espera i en el que us agradaria que fos la propera passa.

Des d’un principi, tornar a casa sovint pot ser tan descoratjador com anar a l’estranger. Encara que segurament havíeu sentit parlar de xoc cultural abans de marxar, és possible que no hàgiu sentit parlar d’un xoc cultural invers, que pot ser encara més difícil de tractar (Kramer, Muilenberg & Saiki, 2001). Aquest terme ha existit des de 1963 (només dos anys després que el terme ‘xoc cultural’ fora encunyat per primera vegada), i es refereix tant a les idealitzacions com a les expectatives que els individus creen en tornar a casa. En primer lloc, hi ha una tendència a pensar només en les coses bones de la llar, ja sigui la cuina casolana, el clima o la gent, per crear una versió perfecta i idealitzada de la vostra vida a la llar. Després, en estar lluny per un temps, sovint esperem que les coses estiguin bé on les vam deixar quan tornem. No obstant això, en realitat, la vida realment continua sense nosaltres i la vida a casa pot ser molt diferent a com era quan vau marxar. Així com us vau preparar per al xoc cultural del vostre país amfitrió, heu de preparar-vos pel retorn al vostre país d’origen. El més important: no espereu ser capaç de simplement trobar un forat de nou en la vostra antiga posició, ja que pot ser una situació com la d ‘ “un pop en un garatge”. Assegureu-vos de deixar un temps per a la transició, igual que vau fer en arribar al vostre país d’acollida.

BERDAN, Goodman i Taylor (2013) proposen els següents deu consells per a la transició de tornada a la vostra vida a casa:

  • Apreneu a explicar una bona història.
  • Reconegueu que heu canviat.
  • Prepareu-vos per a un xoc cultural invers.
  • Abordeu el xoc cultural invers.
  • Manteniu el contacte amb les amistats, antigues i noves.
  • Assistiu a les reorientacions del programa, incloses les conferències de reingrés.
  • Busqueu en el campus els que hagin tornat recentment d’estada a l’estranger.
  • Manteniu el vostre domini de l’idioma.
  • Documenteu els vostres records.
  • Recomaneu l’estada a l’estranger.

"Tornar no és el mateix que no anar-se'n mai."

Terry Pratchett

 Vídeos Estudiants

Si pogués canviar alguna cosa sobre la seva estada a l’estranger, què seria?

Blanca
Crec que canviaria ser més sociable, perquè això no vol dir que no hi hagi conegut gent o parlat en anglès, però crec que si hagués estat més sociable en l'estada a l'estranger podria haver conegut més parlants nadius, més Erasmus i practicat més anglès, perquè vaig parlar anglès, però també massa espanyol, i això és el que canviaria. També hagués estat fantàstic poder viatjar més.

Anna
Sí, em vaig allotjar amb estudiants espanyols i al principi vaig pensar "val, estaràs amb gent que coneixes, serà més fàcil adaptar-te al nou país". Però ara, després de tornar, crec que hagués estat millor allotjar pel meu compte i intentar fer-ho tot pel meu compte i no dependre del que feien altres. Això és el que canviaria, aniria més pel meu compte, i no amb persones del meu país.

Què ha incorporat recentment a la seva vida gràcies a l’estada a l’estranger?

Blanca
Crec que l'obertura de ment, perquè abans d'anar-me'n era oberta, però crec que amb la meva estada a l'estranger millorat també, perquè coneixes gent de molts països, amb religions diferents, aficions diferents i tot, així que crec que ara sóc més oberta en aquest sentit. Crec que això és el que he incorporat.

Anna
Ara estic més oberta a noves cultures, i quan conec una persona nova intento entendre la seva cultura, perquè he conegut una cultura nova des de la perspectiva d'un estranger, així que quan estic al meu país i hi ha un estudiant estranger ho entenc més ara, crec que entenc com se senten, i intento que se sentin com de vegades m'hagués agradat sentir-me allà. També sóc més independent.

Quines dificultats va trobar en readaptar al seu país d'origen i com les va superar?

Blanca
Crec que el difícil va ser que jo parlava anglès tot el dia, amb els amics que havia conegut, i quan vaig tornar aquí era una mica estrany, però ja no hi havia anglès: tot era en espanyol i català. Va ser una mica estrany per a mi, i trobava a faltar l'entorn i tota la gent que vaig conèixer. Però estic en contacte amb ells i seguim parlant, així és com intento superar-ho: parlant-hi i estic planejant anar a veure'ls a l'estiu.

Anna
El primer dia que era aquí, de tornada, era una mica estrany, perquè havia parlat amb els meus amics d'aquí, és clar, quan hi era, però encara tenia coses que explicar-los, però no sabia com contar-les-hi perquè ja ho sabien. No ho sé. I també trobava a faltar els amics que vaig conèixer allà, i alguns potser no els torni a veure durant molt de temps, mentre que els veia allà cada dia. I el primer mes va ser estrany, però veuré alguns dels amics que vaig fer perquè aquest estiu hi tornaré ...

 Vídeos Experts

Guilhem Naro

— Universitat Pompeu Fabra

1 – Què poden fer els propis estudiants per retenir les millores aconseguides durant la seva estada a l'estranger?

Crec que el més important és que mantinguin el contacte amb la gent que han conegut durant la seva estada a l'estranger. La llengua és per a parlar. La llengua implica parlar amb altres persones i tot el que fem a l'ensenyament de llengües són simplement exercicis amb aquest objectiu. L'objectiu de la llengua és la comunicació i aquesta només és possible si hi ha un interlocutor. Això és el que ens dóna la motivació per seguir estudiant i garanteix que ens mantenim en contacte no només amb la llengua, sinó també amb el país, la seva gent i la seva realitat. També en un context polític, la nostra meta ha de ser que la comunicació sigui possible i continuï sent-ho.

2 – Què poden fer els professors per aprofitar al màxim les experiències dels estudiants quan tornen d'una estada a l'estranger?

Si en un grup d'estudiants hi ha diversos que han passat una temporada a l'estranger, tenim una excel·lent oportunitat de potenciar l'intercanvi d'informació sobre aquesta experiència a l'aula. Ens presenta situacions comunicatives naturals i, alhora, un intercanvi real d'experiències. Des del punt de vista lingüístic, en moltes llengües hi ha estructures que s'usen per escrit, però molt poc en la comunicació oral i viceversa. L'experiència de l'estada a l'estranger, que es basa en la comunicació oral, també ens permet integrar aquestes estructures, que són difícils d'imitar en l'ensenyament formal, i així treballar el contrast entre registres diferents, per exemple. Sens dubte, aquests estudiants tornen de l'estada a l'estranger amb un ampli registre informal. En aquests casos, haurien de fer exercicis per contrastar els registres col·loquial, formal i estàndard.

Maria Naro geb.Wirf

— Universitat Pompeu Fabra

 Consell

Un recent estudi qualitatiu (Campbell, 2015) ha destacat la importància dels factors tecnològics després d’un període d’estada a l’estranger. L’estudi posa l’accent en el paper de les TIC tant en el grau de manteniment inicial de post-estudi a l’estranger, així com en la interacció en curs. Malgrat que no pugueu veure les vostres amistats tots els dies, encara podeu passar molt temps parlant amb elles a través de xarxes socials i aplicacions de missatgeria, mantenint amistats i possiblement fins i tot continuant el vostre aprenentatge d’idiomes.

 Bibliografia

— Berdan, S.N., Goodman, A.E. and Taylor, C., 2013. A student guide to study abroad.

— Campbell, R., 2015. Life post-study abroad for the Japanese language learner: Social networks, interaction and language usage. Social Interaction, Identity And Language Learning During Residence Abroad, p.241.

— Kramer, N., Muilenburg, A. and Saiki, A., 2001. Reverse Culture Shock.

 Enllaços