1 — 
Què és l’Ensenyament Formal?

1 – Què és exactament l'ensenyament formal?

Bé, en primer lloc hauríem de definir què entenem per ensenyament formal, perquè hi ha diferents enfocaments. Tenim enfocaments sintètics més tradicionals que descomponen la llengua en unitats diferents com la gramàtica o el vocabulari, i les presenten als estudiants perquè sintetitzin aquestes unitats que aprenen a la classe en comunicació real. O podem tenir un enfocament més analític, en el sentit que presentem un context interessant i significatiu o tasques o projectes, i es tracta que els estudiants aconsegueixin entendre les irregularitats lingüístiques, són ells els que analitzen la llengua. I en aquest segon enfocament, l'enfocament analític, s'inclouen enfocaments com l'ensenyament basat en tasques o el treball per projectes o l'aprenentatge integrat de continguts i llengües estrangeres. I aquests enfocaments són els que situen el significat en el centre. La idea és proporcionar als aprenents coses interessants i significatives per fer i com a conseqüència tindrà lloc l'aprenentatge de la llengua. Així que primer hauríem de diferenciar això i una vegada que ho hem fet i escollim aquesta segona opció de l'ensenyament formal amb enfocaments analítics podem potenciar les quatre destreses clàssiques: parlar, escoltar, llegir i escriure.

2 – Com potencia aquestes quatres destreses l'ensenyament formal?

Parlar
Sobre les destreses orals en EF, cal pensar que la majoria de les persones dels contextos de llengües estrangeres només tenen l'oportunitat d'utilitzar realment la llengua i interactuar amb els altres a l'aula, i per això és especialment important que en l'ES fomentem aquesta destresa. Quan parlem de producció pensem en presentacions i projectes de classe, però la interacció també és fonamental, i sabem que condueix a l'aprenentatge de les llengües. La interacció és, sens dubte, una de les àrees que ha mostrat evidències més clares de la relació entre participar en conversa amb altres i aprendre realment.


Escoltar i llegir
Després, és clar, tenim les destreses d'escoltar i llegir. L'EF pot oferir l'oportunitat de formar els aprenents per escoltar realment. L'EF real no hauria de consistir en avaluar el que entenen o no, sinó en ajudar realment a escoltar i aplicar una sèrie d'estratègies per trobar el sentit del que escolten: dur a terme estratègies quan intenten pensar en la situació de la gent parlant, el que saben sobre el tema i la relació entre els personatges que parlen en l'exercici d'escoltar. La idea és fer-la més activa i més interactiva. El mateix s'aplica a la lectura. La lectura no hauria de ser una cosa estàtica, únicament si entenen el text o no. Es tracta més aviat d'activar totes aquestes estratègies que tenen a veure amb inferir a partir del text, endevinar a partir del context. I de nou, volem que tinguin un enfocament actiu i interactiu als textos en relació amb la tasca que duen a terme.

Escriure
Finalment, tenim l'escriptura. Per descomptat, l'EF pot potenciar l'escriptura. Avui estem més interessats, més que en l'escriptura com a producte, en el procés d'escriure. Volem que els aprenents prenguin part en les tres fases bàsiques de l'escriptura: planificar, formular o executar l'escriptura i revisar. Sabem que els escriptors amb experiència combinen aquests processos de manera molt eficient mentre escriuen. I l'EF hauria d'usar per ajudar els estudiants a combinar la planificació, l'execució i la revisió quan escriuen a l'aula.

1 – Quins processos subjauen en aquestes destreses?

Hi ha tres tipus de processos que volem potenciar amb l'EF. El primer grup de processos són els cognitius, el segon són els interactius i després els processos més socials i culturals. Sobre els processos cognitius, sabem que el que hem de fer en l'EF és potenciar coses com la percepció, i això és el que fem quan vam dissenyar els materials que proporcionem als aprenents, també amb el nostre treball com a professors. Coses com la comparació cognitiva, la procedimentalització, que significa la interiorització de formes noves a través de la pràctica i l'ús. Després també volem potenciar factors interactius com la negociació del significat i la forma i, molt important, la incorporació del feedback que rebem dels professors en l'EF. I volem potenciar els aspectes més socials i culturals com la construcció del coneixement i com la gent col·labora per generar el significat i el coneixement. Les classes d'EF són una oportunitat de potenciar les funcions sociopragmàtiques de la llengua. Aspectes com l'autoregulació i la participació en la conversa i, finalment, la internacionalització d'ítems lingüístics.

Alguns estudiants es beneficien més de l'EF que altres?

Els factors individuals importen, certament, pel que fa a l'aprenentatge de llengües en un context d'EF i avui sabem que l'edat és un factor important perquè la creença popular que "com més aviat, millor" pot ser certa per a contextos de segones llengües, però en contextos de llengües estrangeres en què els estudiants tenen un contacte limitat amb la llengua a la classe, l'edat importa, i en realitat els aprenents majors obtenen millors resultats en aquest tipus de context d'EF. Així que l'edat és un factor important que cal tenir en compte. Pel que fa a les diferències individuals en la memòria de treball, sabem i hem recollit algunes evidències en el nostre grup de recerca en adquisició de llengües de la Universitat de Barcelona que les diferències individuals en la memòria de treball són especialment importants en els nivells més baixos amb els aprenents més joves, pitjor amb el pas del temps sembla que importa cada vegada menys, en el sentit que el fet de tenir més oportunitats de exposar-se a input i més oportunitats d'usar la llengua fa que aquestes diferències individuals en la memòria de treball siguin menys importants amb el temps. Quan els aprenents són més joves, aquestes diferències realment els diferencien uns dels altres en la manera en que aprenen la llengua. També tenim els estils d'aprenentatge, per descomptat, i hi ha diferències en la manera en què les persones aborden l'aprenentatge de la llengua. Per a les persones més analítiques en la manera que breguen amb la llengua l'EF pot ser molt beneficiosa, si l'atenció està realment en la gramàtica i el vocabulari. Però també tenim estudiants que són més holístics en la manera en què aborden l'aprenentatge de la llengua, els quals es beneficien més dels mètodes comunicatius que els proporcionen projectes, tasques i contingut interessants. També tenim la personalitat, aspectes com la introversió i l'extraversió, i també tenim el tema de l'ansietat. Així que tots aquests factors individuals diferencien certament quant es beneficien de l'EF. El que crec que veurem en la investigació dels propers anys és un major interès en la interacció i el tractament de l'aptitud. Com fer coincidir millor les opcions d'ensenyament amb les diferències individuals. Crec que veurem moltes respostes molt concretes sobre les formes lingüístiques que s'han d'ensenyar de determinades maneres, més explícitament, més implícitament, per qui i amb quines tasques i en quines situacions. Així que obtindrem molta més informació sobre com fer coincidir millor les opcions d'ensenyament amb les diferències individuals.

2 – Quin consell donaria a professors i estudiants per preparar-se millor i treure el màxim profit de la classe d'EF?

Sens dubte, el que els recomanaria és que s'exposin a input intel·ligent i significatiu, aquest és el primer consell. I que abordin aquest input de manera activa i interactiva. Els professors ho poden potenciar, però els aprenents també poden preparar-se per a això usant l'input per a les tasques o els projectes en què estan treballant de manera més interactiva. I això per descomptat, implica escoltar i llegir, i obtenir input de la interacció també. I el segon consell, i crec que la majoria de les persones estaran d'acord, és que necessitem input, output, interacció i feedback. Si pensem en l'input i la interacció, recomanaria sense cap mena de dubte que les classes proporcionin oportunitats per a usar la llengua per a la interacció en parelles i grups, la interacció entre companys i entre els estudiants i els professors. I la classe seria una oportunitat per practicar la llengua, per posar a prova la hipòtesi pròpia sobre la llengua i consolidar el que hom sap. I també hauria de ser l'escenari per a practicar, posar a prova i usar la llengua. Finalment, tenim el feedback, que en l'EF és especialment important, i tenim el feedback entre iguals, i crec que cada vegada veiem més l'ús de l'escriptura col·laborativa, per exemple, en la que els companys es proporcionen feedback mútuament, també en la interacció oral. També hi ha el feedback del professor, en què el professor és el facilitador de recursos, un professor que pot proporcionar una bastida i recursos perquè els estudiants interioritzin el tipus de llengua que estan tractant en els seus projectes i tasques. Però també és molt important tenir en el centre de tot aquesta activitat centrada en el significat a l'aula que potencia la motivació, perquè així tens una part important del que necessites a l'aula. Després l'input, l'output, la interacció i el feedback, tot combinat, poden crear un entorn d'aprenentatge òptim en l'EF.