En aquest món interconnectat en què vivim, el fet de participar en classes internacionals i d’impartir-les beneficia tothom: els estudiants, el docent i el personal de suport de l’Administració. A continuació, proporcionem material que us podria interessar com a punt de partida per estimular un debat en què compartir coneixement entre les parts interessades rellevants, potser amb l’objectiu de desenvolupar bones pràctiques.
Exercici per discutir amb col·legues/altres parts interessades en les estades acadèmiques a l’estranger
1 — Quina opinió teniu sobre els efectes de la classe internacional sobre la consciència intercultural? Què observeu que succeeix quan arriben estudiants internacionals a la vostra universitat? Quina informació teniu sobre l’experiència dels estudiants de la vostra universitat quan marxen a fer una estada a l’estranger i com us n’heu anat conscienciant al llarg dels anys? Feu de tutor dels vostres estudiants?
Actualment, un tema candent en el marc de la recerca sobre els nivells de desenvolupament intercultural és la necessitat de rebre tutorització i formació cultural (Pedersen, 2009, p. S74; Pedersen 2010, p. 79; Jackson, 2009, p. S69; Vande Berg, 2009, p. S21).
2 — Teniu alguna opinió sobre la durada ideal que haurien de tenir les estades a l’estranger?
Els investigadors que avaluen els nivells de sensibilitat intercultural a través d’una eina anomenada IDI han trobat que l’estada a l’estranger es relaciona de manera significativa amb els beneficis IDI obtinguts a l’estranger (Vande Berg, 2009; Pedersen, 2009).
3 — Quin allotjament troben els estudiants de la vostra universitat i els estrangers que fan estades a la vostra universitat? Se’ls proporciona informació sobre aquesta qüestió? Quin tipus d’allotjament considereu que potencia més l’adquisició de la consciència lingüística i cultural? Quines mesures prenen les universitats d’origen i de destinació per facilitar que els estudiants internacionals i els de la universitat de destinació es coneguin? Són “invisibles” els estudiants internacionals per al grup dels seus companys locals?
No és només la durada de l’estada a l’estranger el que sembla que hi influeix. Els investigadors que esperaven crear les condicions adequades per al desenvolupament òptim de la sensibilitat transcultural i l’adquisició del francès com a segona llengua, van considerar la durada de l’estada però també el tipus d’allotjament, així com l’ús de la llengua i l’intercanvi lingüístic amb un estudiant del lloc (Engle i Engle, 2004).
4 — Bàsicament, ara la mobilitat dels estudiants no implica que s’especialitzin a aprendre llengües fent estades a algun lloc per desenvolupar les seves destreses lingüístiques. Quin suport ofereix la vostra universitat als estudiants perquè aprenguin la llengua del lloc?
El 41% dels estudiants Erasmus estudia llengües o filologia (Collentine, 2009, p. 221).
5 — Segons la vostra opinió, els alumnes de les classes internacionals senten tanta curiositat cap a les cultures dels altres que hi entren en contacte? Podríeu posar algun exemple de la motivació d’aquests estudiants o de la seva falta de motivació per il·lustrar-ho? Teniu alguna experiència d’estudiants que hagin acabat una classe internacional havent refermat els seus estereotips en comptes d’haver augmentat la seva sensibilitat cultural? Quines actituds heu sentit expressar? Quina orientació es proporciona per al moment en què els estudiants han acabat una classe internacional, per exemple, quan tornen a casa després d’una estada a l’estranger?
Alguns estudis han descobert que hi ha estudiants que tornen a casa amb nivells més alts d’etnocentrisme (Jackson, 2009, p. S59 citant Jackson, 2008). Tusting, Crawshaw i Callen (2002) van fer un estudi amb el títol de: “I know ‘cos I was there!: how residence abroad students use personal experience to legitimate cultural generalizations” [“Ho sé perquè hi he estat! Com els estudiants que han viscut a l’estranger utilitzen la seva experiència personal per legitimar les generalitzacions culturals”].
6 — Us fa la impressió que les classes internacionals –especialment les estades a l’estranger– segueixen sent un programa elitista, en què els estudiants que hi participen procedeixen de famílies benestants/amb professions liberals? O les coses han avançat i ara hi ha alumnes amb antecedents familiars de tot tipus que tenen l’oportunitat de participar en aquesta experiència? Què podeu fer per facilitar aquest canvi i donar suport als que marxen a estudiar a l’estranger sense experiència prèvia en matèria de viatges/diferències culturals, i amb limitacions lingüístiques importants?
El 2002 Murphy-Lejeune va explorar la mobilitat dels estudiants europeus i va trobar evidències d’una “elit migratòria”. Es va referir a les destreses amb què arribaven aquests estudiants com a “capital de mobilitat”. Aquest capital incloïa actituds i capacitats concretes pertinents per viure a l’estranger que tenien gràcies al fet que viatjaven sovint a altres països, que els seus paren eren professionals immigrants i/o que en les seves famílies es parlaven diferents llengües.
7 — Què fa la vostra universitat per assegurar que no s’esvaeix la consciència cultural dels estudiants que tornen d’una estada a l’estranger? Organitzeu alguna activitat de reflexió després de l’estada?
Un estudi longitudinal del Projecte SALA va analitzar en quina mesura canviaven les creences culturals d’un grup d’aprenents bilingües català/castellà d’anglès com a llengua estrangera després de participar en un programa acadèmic a l’estranger durant 3 mesos (Merino i Avello, 2014). Les autores van trobar que la consciència intercultural augmentava just després de l’estada a l’estranger, però disminuïa 15 mesos després que els participants haguessin tornat de l’estada a l’estranger.
8 — Teniu cap idea sobre si el perfil internacional dels estudiants interessa les empreses que seleccionen personal? Proporcioneu algun tipus d’assessorament als vostres estudiants a l’hora de “vendre” la seva experiència en classes internacionals quan redacten els seus CV i assisteixen a fires d’ocupació?
9 — Considereu que la idea de la classe internacional és atractiva? És una realitat per als vostres estudiants? Quins beneficis o desavantatges hi heu observat? Quin lloc ocupa la lingua franca i quin efecte creieu que té sobre la dinàmica de la classe i l’aprenentatge cultural? Segons la vostra opinió, una classe internacional al país d’origen proporciona tants beneficis per als estudiants com una classe internacional en el marc d’una estada a l’estranger?
Aptekin (2002, p. 62) argumenta que existeix una cultura global que hauríem de considerar incorporar en l’ensenyament de llengües en lloc de sobrecarregar amb les cultures de la lingua franca: l’americana, l’anglesa i l’australiana…
10 — Pel que fa als currículums internacionalitzats de les vostres classes d’EF, s’inclouen en el vostre concepte de classe internacional? Què més es podria fer perquè aquests estudiants d’EF maximitzin la seva experiència internacional?
En un estudi amb 120 estudiants japonesos d’anglès com a llengua estrangera, es va considerar que les trobades amb un contacte intercultural imaginat tenien el potencial de qüestionar els estereotips i les dinàmiques intergrupals (Rivers, 2011, p. 850).