"El destí d’algú no és un indret, sinó una nova forma de veure les coses."
—
En les següents seccions, us explicarem la vostra experiència d’estada a l’estranger, començant per ajudar-vos a preparar-vos abans de marxar, per tal d’obtenir el màxim profit de l’estada, i, finalment, tractem del que succeeix quan torneu. Però abans de començar, què és exactament una estada a l’estranger?
Què és el programa EE?
Els orígens d’estada a l’estranger (també coneguts com a Residència a l’Exterior) es remunten al segle XVII i a l’elitista Grand Tour, en què els joves cavallers anglesos viatjaven a través de França, Alemanya i Itàlia per estudiar les llengües, l’art i l’arquitectura (Mitchell et al 2015). Des del segle XX, EE (estada a l’estranger) s’ha institucionalitzat en l’educació formal, amb milions d’estudiants arreu del món que formen part dels programes d’estada a l’estranger amb el fi de millorar les seves habilitats lingüístiques, el coneixement acadèmic i habilitats interpersonals i interculturals (Banks i Bhandari, 2012). D’acord amb l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (2013), el nombre d’estudiants d’educació terciària amb mobilitat internacional ha augmentat de 800.000 a mitjan de la dècada de 1970 a 4.300.000 el 2011; la UNESCO estima que el nombre d’alumnat matriculat en l’educació superior fora dels seus països d’origen augmentarà a gairebé 8 milions el 2025 (Davis, 2003). Aquesta onada d’internacionalització inclou, naturalment, l’estímul i l’augment dels programes d’estada a l’estranger (Jackson, 2008a), i, en el context europeu, una de les característiques clau de la política lingüística europea cap al multilingüisme “ha estat la promoció de la mobilitat dels estudiants a tot Europa “(Pérez -Vidal, 2011: 103).
A cada nova aventura a la vida hi ha una mica d’emoció, però també una mica de nerviosisme sobre on ens portarà i qui serem quan l’aventura arribi a la seva fi, quan la bombolla de l’aventura exploti.
L’estada a l’estranger és la vostra oportunitat per qüestionar les vostres actituds i creences culturals; us dóna accés a una cultura diferent i, per tant, si decidiu comprometre-us amb aquest altre món, és probable que sigui un repte per a la vostra identitat.
Sobre la identitat resultant, Block (2007, pàg. 864) comenta: “… el consegüent i continu esforç no és, però, una qüestió d’afegir el nou al vell. Tampoc es tracta d’una proposta a mitges per la qual ens convertim en la meitat del que érem i en la meitat del que hem experimentat. Per contra, el resultat és el que es coneix com un tercer lloc”.
"El destí d’algú no és un indret, sinó una nova forma de veure les coses."
—