1 — 
Què és l’estada a l’estranger?

"El destí d’algú no és un indret, sinó una nova forma de veure les coses."

Henry Miller

En les següents seccions, us explicarem la vostra experiència d’estada a l’estranger, començant per ajudar-vos a preparar-vos abans de marxar, per tal d’obtenir el màxim profit de l’estada, i, finalment, tractem del que succeeix quan torneu. Però abans de començar, què és exactament una estada a l’estranger?

Què és el programa EE?

Els orígens d’estada a l’estranger (també coneguts com a Residència a l’Exterior) es remunten al segle XVII i a l’elitista Grand Tour, en què els joves cavallers anglesos viatjaven a través de França, Alemanya i Itàlia per estudiar les llengües, l’art i l’arquitectura (Mitchell et al 2015). Des del segle XX, EE (estada a l’estranger) s’ha institucionalitzat en l’educació formal, amb milions d’estudiants arreu del món que formen part dels programes d’estada a l’estranger amb el fi de millorar les seves habilitats lingüístiques, el coneixement acadèmic i habilitats interpersonals i interculturals (Banks i Bhandari, 2012). D’acord amb l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (2013), el nombre d’estudiants d’educació terciària amb mobilitat internacional ha augmentat de 800.000 a mitjan de la dècada de 1970 a 4.300.000 el 2011; la UNESCO estima que el nombre d’alumnat matriculat en l’educació superior fora dels seus països d’origen augmentarà a gairebé 8 milions el 2025 (Davis, 2003). Aquesta onada d’internacionalització inclou, naturalment, l’estímul i l’augment dels programes d’estada a l’estranger (Jackson, 2008a), i, en el context europeu, una de les característiques clau de la política lingüística europea cap al multilingüisme “ha estat la promoció de la mobilitat dels estudiants a tot Europa “(Pérez -Vidal, 2011: 103).

Una mirada a la recerca: un ‘tercer lloc’…

A cada nova aventura a la vida hi ha una mica d’emoció, però també una mica de nerviosisme sobre on ens portarà i qui serem quan l’aventura arribi a la seva fi, quan la bombolla de l’aventura exploti.

L’estada a l’estranger és la vostra oportunitat per qüestionar les vostres actituds i creences culturals; us dóna accés a una cultura diferent i, per tant, si decidiu comprometre-us amb aquest altre món, és probable que sigui un repte per a la vostra identitat.

Sobre la identitat resultant, Block (2007, pàg. 864) comenta: “… el consegüent i continu esforç no és, però, una qüestió d’afegir el nou al vell. Tampoc es tracta d’una proposta a mitges per la qual ens convertim en la meitat del que érem i en la meitat del que hem experimentat. Per contra, el resultat és el que es coneix com un tercer lloc”.

"El destí d’algú no és un indret, sinó una nova forma de veure les coses."

Henry Miller

 Vídeos Experts

1 – Des del punt de l'adquisició de la llengua, què diferencia l'estada a l'estranger de l'ensenyament formal?

Moltes coses, però crec que el més important és que quan estan a l'estranger, en principi, com a mínim, tenen una quantitat enorme de pràctica. A l'aula, no importa com es dugui a terme la docència, és impossible tenir prou pràctica. Per aprendre una llengua, necessites practicar, practicar i practicar. Quan vas a l'estranger, en principi, tens pràctica les 24 hores del dia. Per descomptat, això és només la teoria, perquè hi ha alguns estudiants que quan van a l'estranger queden amb amics i parlen la seva llengua materna tot el temps i això no és el que volem, és clar; si no practiques, no aprendràs. No és que passi res màgic en estada a l'estranger, és només la quantitat i la qualitat de la pràctica el que compta, perquè si teniu les mateixes interaccions estereotípiques dia a dia: Com va tot? "," ¿Em pots donar això, si us plau ?, "Heus-lo ací", "Gràcies", "bla bla bla bla", no aprendreu molt tampoc. Així que necessiteu poder parlar amb gent diversa sobre temes diversos i fer-ho molt. I per això penso que serveix l'estada a l'estranger. Es pressuposa, per descomptat, que un té una base per practicar, que s’ha après prou a casa per poder practicar-lo a l'estranger, perquè crec que anar a l'estranger sense estudi previ o amb molt poc estudi previ és una pèrdua de temps. Probablement, podem aprendre gramàtica a casa de manera més eficient que a l'estranger.

2 – Quines destreses es milloren durant l'estada a l'estranger?

En primer lloc, una cosa molt òbvia és que la gent, quan va a l'estranger, normalment practica la parla i l'escolta més que a casa, i aquí és on milloren més que en lectura o escriptura, que no ho fan molt sovint. Però suposo que la pregunta es refereix a quins aspectes concrets de la parla milloren més. El que diu la bibliografia és que la correcció sovint no millora molt, el que millora més és la fluïdesa, perquè quan practiquem les coses que sabem adquirim cada vegada més fluïdesa. Però el que encara no sabem no ho millorarem pel fet d’usar-ho. A més, també cal tenir en compte que si la fluïdesa millora molt i la correcció es manté, és un gran guany, és a dir, ser igualment correcte fins i tot amb més fluïdesa, ja que indica, indirectament, que també s’ha millorat en correcció. És que depèn de com ho mirem, com ho calculem, normalment la correcció no millora tant. Els estudis no són concloents del tot en aquest aspecte, però a grans trets diria que la correcció no millora molt però la fluïdesa és el que més millora.

3 – Quin consell donaria als professors i als estudiants per preparar de la millor manera possible el període d'estada a l'estranger i beneficiar-se’n al màxim?


És una pregunta interessant, perquè m'he adonat que sovint quan els estudiants van a l'estranger no s'adonen de la diferència entre els estudiants nadius amb què es troben i els professors de la seva universitat d'origen, perquè tots dos tenen avantatges i desavantatges. El parlant nadiu, per descomptat, té l'avantatge de ser el model lingüístic perfecte, pel fet de ser natiu, però té desavantatges. En primer lloc, potser no sap la teva llengua nativa; en segon lloc, no té formació com a professor, no és lingüista. Així que molt sovint, com quan comets un error o es nota que tens problemes per dir alguna cosa, veuen que tens un problema però no tenen ni idea que estàs dubtant sobre si fer servir el subjuntiu o si estàs confonent aquesta paraula concreta amb aquesta altra. No saben per què estàs dubtant, quan comets un error no saben d'on procedeix l'error, s'adonen que hi ha alguna cosa estranya en la frase, mentre que un professor ho entén. Així que el professor normalment és molt millor donant feedback. El parlant nadiu mitjà no. En part per les raons que acabo d'explicar, no entenen quins problemes tens, i no estan desitjant donar-te feedback fins i tot encara que sàpiguen que hi ha un error i de quin error es tracta, potser perquè pensen que és poc educat que els adults es corregeixin. Així que normalment no reps tant feedback d'un nadiu com creuries. Però és clar reps un munt d'input de qualitat i moltes oportunitats de practicar. Per això crec que la gent n’hauria de ser conscient i el paper dels professors és això, conscienciar els estudiants que no haurien de tractar els nadius com a professors ni preguntar-los coses sobre la llengua, o intentar que els donin feedback constantment indicant-los que no estan segurs sobre alguna cosa, perquè els natius no sabran si no estàs segur del contingut del que dius, sobre el contingut lèxic o sobre el vocabulari, potser no se’n donen compte. No funciona molt bé, i de fet, posa nerviosos els nadius si ho fan amb massa freqüència. És una cosa que vaig observar quan estudiava a Espanya fa uns anys.

Robert De Keyser

— University of Maryland

"Quan un va a l’estranger, almenys d’entrada, té una gran quantitat de pràctica. A l’aula, independentment de com s’imparteixi la docència, és impossible tenir prou pràctica."

"El que mostra la bibliografia és que la correcció sovint no millora tant; el que més millora és la fluïdesa, perquè a mesura que es practiquen les coses que se saben s’usen de manera cada vegada més fluida."

 Entrevista

Rafael Alejo González

— Universidad de Extremadura

Quin tipus d’ús de la llengua trobem durant l’estada?

Doncs bé, quan van a l’estranger un any o sis mesos, s’enfronten principalment a dues situacions: d’una banda, s’enfronten a l’ús informal del llenguatge, el llenguatge que fan servir al carrer, en les seves relacions socials. I, per descomptat, també s’enfronten a l’ús de la llengua que necessiten en la situació acadèmica a la qual es dirigeixen, en les universitats a les quals van. Per tant, s’enfronten al llenguatge acadèmic: segons el tipus de situació o esdeveniment, per exemple, classes, o el tipus de gènere literari, el tipus de productes que han d’escriure, per exemple redaccions que han de produir. També s’enfronten a la situació en què han d’interactuar amb altres persones, i aquest és el cas dels ‘horaris de despatx’. Així, com podem veure, hi ha una gran varietat de situacions en què els estudiants poden parlar amb altres persones en aquestes situacions d’estada a l’estranger.

Pot parlar del concepte ‘horaris de despatx’?

Sí, hi ha un tipus específic de trobada acadèmica a què els estudiants s’enfronten, que aparentment no els planteja cap problema particular, i és el que tenen amb el professorat. Això és el que anomenem l’horari de despatx. El problema és que la terminologia no s’entén bé per l’estudiant, ja que, per exemple, en espanyol utilitzem tutories com a equivalent. Però és una cosa diferent. És la interacció cara a cara amb els seus professors, en la qual es contrasten els diferents problemes que tenen sobre el contingut, els exàmens, les redaccions que han de lliurar. Es tracta d’una trobada acadèmica molt important, i és el que anomenem l’horari de despatx.

Què passa lingüísticament en aquestes hores de despatx?

Pel que fa al contingut d’aquestes trobades acadèmiques que anomenem les hores de despatx, podem veure que els estudiants estan més preocupats pel contingut de les classes i pregunten molt sobre el contingut que el professor ha estat explicant en classes anteriors, i també estan molt interessats en els criteris d’avaluació que el professor utilitzarà en els exàmens. També pregunten sobre els projectes i les redaccions que han de lliurar. Això és en termes de contingut. En termes de llenguatge, hem trobat en una anàlisi que hem dut a terme a la Universitat d’Extremadura, que hi ha una gran quantitat d’ús de metàfores en el discurs dels professors, i l’especialitat del llenguatge que fan servir i l’especialitat de les metàfores és molt alta, al voltant del 13%. I, per descomptat, l’ús de metàfores pels professors és molt més alt que l’ús de metàfores pels estudiants. Cal tenir en compte que aquests estudiants són parlants no nadius de la llengua. Això vol dir que, per descomptat, tenen problemes de vegades en la comprensió dels seus professors quan parlen amb ells, en la interpretació. Per exemple, un exemple molt útil la metàfora ‘entendre és veure’, perquè de vegades els estudiants interpreten aquest tipus de metàfores, literalment, mirant les coses literalment i no metafòricament. I això és molt important des del punt de vista del professor. I, per descomptat, també és molt important que la interacció sigui més rica entre professorat i estudiants en el marc metafòric que el professorat els ofereix. Per tant, en aquest sentit, hi ha una major interacció en el que anomenem una ràfega de metàfores.

Quin consell donaria a estudiants i professorat?

Crec que les lliçons que hem après dels estudis que hem dut a terme és sobretot que hem de preparar estudiants i professorat per l’experiència que experimentaran. I, per descomptat, el consell principal seria el de parar esment a les diferències culturals. Les diferències culturals que normalment entenem en termes de folklore; en aquest cas han de ser enteses en termes de la diferència cultural acadèmica, perquè hi ha diferents maneres d’abordar els mateixos problemes en diferents universitats d’Europa. L’experiència Erasmus, és clar, ha evidenciat aquestes diferències. Per descomptat, hem de preparar el professorat per a parar esment als problemes d’idioma, per ser més conscient lingüísticament, especialment de les metàfores que està emprant. Ha de ser conscient de les metàfores que utilitza la seva llengua; en aquest cas, vam començar analitzant l’anglès, que és l’idioma que s’utilitza en la majoria de situacions d’EMI. Per descomptat, en aquestes situacions, les metàfores han de ser clarament una cosa que el professorat destaqui. Quines són les metàfores que utilitza en les seves classes? Doncs bé, les metàfores que utilitzen en les hores de despatx. Això li permetrà arribar millor a l’estudiant, perquè entengui el que vol que entengui. Això és molt important. I, per descomptat, aquí parlem de la metàfora en termes de com entenem una cosa en termes d’una altra. Per donar un exemple, en anglès, que és el llenguatge que normalment analitzem, entenem els temes en termes de llocs, i parlem d’una àrea on es fa alguna cosa, una àrea de recerca, una àrea d’investigació. Aquesta és una metàfora típica, i de vegades els estudiants no entenen que estem parlant d’aquesta manera. Això és una cosa per la que hem de preparar el nostre professorat per parlar, comprendre i ser capaç de fer que els seus estudiants també ho entenguin.

 Activitats

 Debat amb les parts interessades

 Bibliografia

— Banks, M. and Bhandari, R., 2012. Global student mobility. The Sage handbook of international higher education, pp.379-397.

— Collentine, J. and Freed, B. 2004. Studies in Second Language Acquisition, 26(2).

— Collentine, J. 2009. Study abroad research: Findings, implications, and future directions. In M. H. Long & C. Doughty (Eds.), The handbook of second language teaching (pp. 218-233). Malden, MA: Blackwell.

— Davis, T., 2003. Atlas of Student Mobility. Institute of International Education.

— DuFon, M. A., and Churchill, E. (Eds.). 2006. Language learners in study abroad contexts. Clevedon: Multilingual Matters.

— Freed, B. (Ed.). 1995. Second language acquisition in a study abroad context. Amsterdam/Philadelphia: John Benjamins

— Jackson, J., 2008. Globalization, internationalization, and short-term stays abroad. International Journal of Intercultural Relations, 32(4), pp.349-358.

— Llanes, A., & Muñoz, C. 2012. Age effects in a study abroad context: Children and adults studying abroad and at home. Language Learning, 64(1), 1-28.

— Mitchell, R., N. Tracy-Ventura, and K. McManus, eds. 2015. Social Interaction, Identity and Language Learning during Residence Abroad. Amsterdam: Eurosla.

— Pérez-Vidal, C., 2011. Language acquisition in three different contexts of learning: Formal instruction, study abroad, and semi-immersion (CLIL). Content and foreign language integrated learning: Contributions to multilingualism in European contexts, pp.25-35.

— Regan, V., Howard, M., and Lemée, I. 2009. The acquisition of sociolinguistic competence in a study abroad context. Clevedon: Multilingual Matters.

— Serrano, R., Llanes, A., and Tragant, E. 2011. Analyzing the effect of context of second language learning: Domestic intensive and semi-intensive courses vs. study abroad in Europe. System, 39, 133-143.

— Wächter, B., and Maiwörm, F. 2014. Rethinking the role of English-taught programmes in the EHEA. Brussels: ACA.