"La novetat de l’AICLE és que sintetitza i constitueix una manera flexible d’aplicar el coneixement après a partir de diversos enfocaments educatius."
—
Els apartats següents tracten dels contextos d’aprenentatge de llengües en els quals s’imparteixen assignatures a través d’una llengua estrangera amb un al·licient doble: l’aprenentatge del contingut i, simultàniament, l’aprenentatge de la llengua estrangera. Ens centrarem en dos d’aquests contextos, en particular, l’AICLE (aprenentatge integrat de continguts i llengua estrangera) i l’EMI (ensenyament per mitjà de l’anglès).
Què és l’AICLE?
La sigla AICLE correspon a “aprenentatge integrat de continguts i llengua estrangera” i fa referència a les classes en què s’imparteix una assignatura, com ciències, història o matemàtiques, en una llengua estrangera. Aquest terme genèric va ser encunyat per la Comissió Europea i pot incloure, per exemple, la immersió, l’educació bilingüe, l’ensenyament basat en continguts i l’ensenyament del contingut a través d’una llengua estrangera (Hartiala, 2000). Atès l’auge de l’anglès com a lingua franca en els darrers anys, la llengua estrangera en qüestió sovint és l’anglès. En el context europeu, la primera legislació en matèria d’AICLE data de 1995, amb l’aprovació de la Resolució del Consell, que, entre altres coses, proposava la impartició de classes en una llengua estrangera per a matèries no lingüístiques, amb la qual cosa s’oferia ensenyament bilingüe (Eurydice, 2006). L’AICLE divideix les destreses lingüístiques en BICS (destreses comunicatives interpersonals bàsiques) i CALP (domini cognitiu del llenguatge acadèmic), dos termes que van sorgir de la primera obra de Cummins (1984). El primer terme es refereix al desenvolupament de la fluïdesa conversacional, mentre que el segon descriu l’ús de la llengua en situacions acadèmiques.
Què és l’EMI?
L’ensenyament a través de l’anglès (EMI) s’ha definit com l’ús de la llengua anglesa per impartir matèries acadèmiques en països o jurisdiccions on la primera llengua (L1) de la majoria de la població no és l’anglès (Deardon, 2014: 2). Mentre que l’AICLE no menciona en quina llengua en concret s’estudien les assignatures, l’EMI es refereix explícitament a l’anglès com a llengua vehicular de l’ensenyament. A més, mentre que l’AICLE té l’objectiu de promoure tant el contingut com la llengua, en un intent de millorar simultàniament les destreses lingüístiques dels estudiants juntament amb el contingut de l’assignatura, l’EMI no necessàriament té aquest objectiu. El terme EMI s’utilitza molt sovint per descriure classes d’universitat impartides per mitjà de l’anglès. En la darrera dècada, s’ha triplicat el nombre d’assignatures d’EMI a l’educació superior fora dels països de parla anglesa, per l’augment de la competitivitat en els processos de contractació de les universitats i les polítiques de mobilitat a la Unió Europea, així com per factors econòmics, per la qual cosa les universitats intenten atreure els estudiants que paguen els costos de la matrícula (Pérez-Vidal, 2014: 36).
Atès que aquests contextos d’immersió ofereixen l’ensenyament tant del contingut com de la llengua, en teoria els beneficis poden duplicar-se. Tanmateix, això només ocorre si el curs està ben organitzat i implementat. Els apartats següents contenen consells tant per a docents com per a estudiants, relatius a com portar-ho a terme i com treure el màxim de partit d’aquests contextos d’aprenentatge.
"La novetat de l’AICLE és que sintetitza i constitueix una manera flexible d’aplicar el coneixement après a partir de diversos enfocaments educatius."
—