1 — 
Què són l’AICLE i l’EMI?

"La novetat de l’AICLE és que sintetitza i constitueix una manera flexible d’aplicar el coneixement après a partir de diversos enfocaments educatius."

Enric Calvet

Els apartats següents tracten dels contextos d’aprenentatge de llengües en els quals s’imparteixen assignatures a través d’una llengua estrangera amb un al·licient doble: l’aprenentatge del contingut i, simultàniament, l’aprenentatge de la llengua estrangera. Ens centrarem en dos d’aquests contextos, en particular, l’AICLE (aprenentatge integrat de continguts i llengua estrangera) i l’EMI (ensenyament per mitjà de l’anglès).

Què és l’AICLE?

La sigla AICLE correspon a “aprenentatge integrat de continguts i llengua estrangera” i fa referència a les classes en què s’imparteix una assignatura, com ciències, història o matemàtiques, en una llengua estrangera. Aquest terme genèric va ser encunyat per la Comissió Europea i pot incloure, per exemple, la immersió, l’educació bilingüe, l’ensenyament basat en continguts i l’ensenyament del contingut a través d’una llengua estrangera (Hartiala, 2000). Atès l’auge de l’anglès com a lingua franca en els darrers anys, la llengua estrangera en qüestió sovint és l’anglès. En el context europeu, la primera legislació en matèria d’AICLE data de 1995, amb l’aprovació de la Resolució del Consell, que, entre altres coses, proposava la impartició de classes en una llengua estrangera per a matèries no lingüístiques, amb la qual cosa s’oferia ensenyament bilingüe (Eurydice, 2006). L’AICLE divideix les destreses lingüístiques en BICS (destreses comunicatives interpersonals bàsiques) i CALP (domini cognitiu del llenguatge acadèmic), dos termes que van sorgir de la primera obra de Cummins (1984). El primer terme es refereix al desenvolupament de la fluïdesa conversacional, mentre que el segon descriu l’ús de la llengua en situacions acadèmiques.

Què és l’EMI?

L’ensenyament a través de l’anglès (EMI) s’ha definit com l’ús de la llengua anglesa per impartir matèries acadèmiques en països o jurisdiccions on la primera llengua (L1) de la majoria de la població no és l’anglès (Deardon, 2014: 2). Mentre que l’AICLE no menciona en quina llengua en concret s’estudien les assignatures, l’EMI es refereix explícitament a l’anglès com a llengua vehicular de l’ensenyament. A més, mentre que l’AICLE té l’objectiu de promoure tant el contingut com la llengua, en un intent de millorar simultàniament les destreses lingüístiques dels estudiants juntament amb el contingut de l’assignatura, l’EMI no necessàriament té aquest objectiu. El terme EMI s’utilitza molt sovint per descriure classes d’universitat impartides per mitjà de l’anglès. En la darrera dècada, s’ha triplicat el nombre d’assignatures d’EMI a l’educació superior fora dels països de parla anglesa, per l’augment de la competitivitat en els processos de contractació de les universitats i les polítiques de mobilitat a la Unió Europea, així com per factors econòmics, per la qual cosa les universitats intenten atreure els estudiants que paguen els costos de la matrícula (Pérez-Vidal, 2014: 36).

Atès que aquests contextos d’immersió ofereixen l’ensenyament tant del contingut com de la llengua, en teoria els beneficis poden duplicar-se. Tanmateix, això només ocorre si el curs està ben organitzat i implementat. Els apartats següents contenen consells tant per a docents com per a estudiants, relatius a com portar-ho a terme i com treure el màxim de partit d’aquests contextos d’aprenentatge.

"La novetat de l’AICLE és que sintetitza i constitueix una manera flexible d’aplicar el coneixement après a partir de diversos enfocaments educatius."

Enric Calvet

 Vídeos Experts

1 – Pots descriure l’AICLE i l'EMI, i explicar-nos en què es diferencien?

"AICLE" significa "aprenentatge integrat de continguts i llengües estrangeres", i la paraula clau aquí és "integrat". Així que suposo que una de les diferències principals entre l'AICLE i l'EMI és que en el AICLE el centre d'atenció està en el contingut i en la llengua, mentre que en el EMI està només a ensenyar en anglès. A l’AICLE bàsicament el que intentem fer és integrar aquest aprenentatge i ensenyament del contingut amb aquest aprenentatge i ensenyament de la llengua en la mateixa classe, sota les mateixes condicions. Aquesta és la idea, i és el més difícil de fer. Hi ha molts tipus de AICLE, però en realitat veiem que molt poques casos corresponen a exemples reals d'integració, en què el professor hauria de centrar-se en la forma i prestar atenció a la llengua, planificar la llengua perquè els estudiants no només aprenen el contingut en una altra llengua sinó a través d'una altra llengua i treballant amb aquest llengua per entendre i assimilar el nou contingut.

2 – Centrant-nos en l'AICLE, quins beneficis aporta si ho comparem amb l'EMI, si hi ha diferències?

Bé, la idea és bàsicament que amb l'AICLE no només ens concentrem en el contingut sinó també en la llengua. Així que el benefici és que mitjançant l'aprenentatge d'alguna cosa relacionada amb el contingut desenvolupem o esperem que els nostres alumnes desenvolupin la llengua. I això és el més important però també el més difícil de fer, perquè de vegades els professors d'AICLE no són especialistes en llengua, sobretot si parlem d'educació secundària, el que els dificulta saber en quines dificultats i àrees lingüístiques haurien de centrar els estudiants de llengües quan aprenen el contingut. Així que diria que aquest és el repte principal, i al mateix temps és un dels beneficis més grans si apliquem l’AICLE de manera adequada. Aquesta és la idea, doncs, el benefici seria el desenvolupament de la llengua i del contingut.

3 – Quin consell donaries als estudiants i als professors d'AICLE?

El primer que els diria és que es relaxin. No es pot fer res amb presses i en l'aprenentatge no hi ha resultats garantits en el termini d'un any, dos o fins i tot tres o quatre anys. És qüestió d'augmentar l'exposició dels aprenents. És una bona oportunitat perquè tinguin més contacte amb l'anglès. No hauríem d'oblidar-nos tampoc de les classes normals d'anglès. Són importants i existeixen, i haurien de seguir existint perquè el tipus d'anglès que s'aprèn i al qual estan exposats els aprenents ara en una classe d'anglès és completament diferent. Així que el primer que els professors i els estudiants d'un context AICLE haurien de fer és relaxar-se, perquè l'aprenentatge acabarà tenint lloc. I el meu altre consell seria planificar la llengua, planificar el contingut i fer molta pràctica. I millorar la titulació en llengua anglesa per saber com transmetre el coneixement, com aplicar aquest tipus de coneixement en aquest centre d'atenció doble que és el contingut i la llengua. És bàsicament això.

Elisabet Pladevall Ballester

— Universitat Autónoma de Barcelona

"En l’AICLE el que intentem fer fonamentalment és integrar l’aprenentatge i l’ensenyament del contingut amb l’aprenentatge i l’ensenyament de la llengua en la mateixa classe, sota les mateixes condicions."

"El benefici és que mitjançant l’aprenentatge d’alguna cosa relacionada amb el contingut també desenvolupem, o esperem que els nostres alumnes desenvolupin, la llengua; i això és el més important, però també el més difícil de fer."

1 – Des del punt de vista de l'aprenentatge de la llengua, en què es diferencia una classe d'EMI d'una classe d'EF?

Són força diferents, perquè en una classe d'EMI l'objectiu no és aprendre o adquirir la llengua, en absolut. La llengua funciona només com a eina, com a llengua vehicular en què el contingut s'ha d'aprendre i ensenyar, mentre que en una classe d'EF, és clar, el simple objectiu és d'aprendre aquesta llengua. Així que en una classe d'EMI la majoria dels estudiants no es preocuparan gens per qüestions lingüístiques. Es donaran diferents tipus d'usos no estàndards, per exemple, perquè l'objectiu no és aprendre la llengua, sinó usar-la per propòsits no lingüístics.

2 – Quin paper fa aquí l'anglès com a lingua franca en tot això?

Com sabem, l'anglès, per la gran dimensió que ha assolit la globalització, és la lingua franca més dominant com a vehicle d'ensenyament. No és l'única lingua franca, però és sens dubte l'única que ha assolit dimensions globals. Per tant, en la majoria dels contextos d'EMI, tindrem una gran diversitat de primeres llengües, els alumnes hauran d'aprendre el contingut per l'anglès. Així que hem de ser una mica més flexibles pel que fa al tipus d'anglès que s'usa en aquests entorns, perquè, com ja he dit, els estudiants no són aquí per aprendre anglès, sinó per aprendre una altra cosa mitjançant l'anglès.

3 – Quin consell donaria als professors i als estudiants perquè treguin el màxim profit d'una classe d'EMI?

Hauríem de recordar que les persones tenen primeres llengües molt diferents, així que aquests contextos són molt diversos i força rics en termes d'orígens lingüístics i socioculturals. Per tant, hem d'intentar ser tan inclusius com ens sigui possible. Potser els agradaria parar esment als resultats de la investigació sobre l'anglès com a lingua franca acadèmica, que demostren avui dia que l'efectivitat comunicativa no s'aconsegueix necessàriament amb la correcció, sinó amb la competència pragmàtica. Així que han de parar esment a les estratègies comunicatives, per exemple, repetir la informació important i subratllar una altra vegada la informació important, i utilitzar un ampli ventall d'estratègies comunicatives per garantir que els alumnes reben el que se suposa que han de rebre.

Beyza Björkman

— Stockholm University

"En una classe d’ensenyament per mitjà de l’anglès (EMI), l’objectiu no és aprendre o adquirir la llengua en absolut. La llengua és només una eina, una llengua vehicular en la qual ha d’aprendre’s i ensenyar-se el contingut."

1 – En quina mesura es diferencia l'enfocament que segueixes quan tens una assignatura d'EMI en comparació amb una assignatura impartida en espanyol o català? Com prepares i organitzes les teves classes i la feina que els estudiants han de realitzar fora de l'aula?

Normalment, les preparo de manera molt semblant a les classes en català o espanyol. L'únic que tinc en compte és preparar més exemples pràctics, de manera que si els estudiants no entenen alguna cosa a la primera, tenen més oportunitats. I parlo més a poc a poc.

2 – Creus que marca la diferència el fet de tenir parlants nadius d'anglès a les teves classes d'EMI?

En les meves assignatures, sol tenir estudiants nord-americans o que procedeixen d'altres països de parla anglesa, i això normalment puja el nivell de la classe. Així que no és cap problema i, en realitat, ajuda molt.

Ester Oliveras

— Universitat Pompeu Fabra

"Tingueu preparats més exemples pràctics per si els estudiants no copsen alguna cosa a la primera, així tindran més oportunitats."

 Entrevista

Francisco Lorenzo

— Universidad Pablo de Olavide

Com s’engega un programa d’immersió?

Entrevista amb Francisco Lorenzo sobre el programa de Seccions Bilingües d’Andalusia, una de les pedres angulars del Pla de Foment del Plurilingüisme (2005) de la Junta d’Andalusia. Més informació sobre el programa.

Com es va engegar el programa andalús?

Bé, el programa andalús es va engegar perquè es va reconèixer que hi havia un dèficit d’aprenentatge en aquesta comunitat i la solució era, segons la política europea, que calia algun tipus d’ensenyament bilingüe, que era una mena de panacea.

Després, es va crear aquest gran projecte anomenat Pla de Foment del Plurilingüisme, amb finançament europeu, prop de 160 milions d’euros. Va ser una inversió enorme per a l’època, i va comptar amb el suport econòmic i l’assessorament de les administracions alemanya i francesa, i els diplomàtics fonamentalment. Així que es va engegar tot, i al principi va ser una gran idea. La gent era una mica escèptica, i es tractava d’un gran projecte. Tot va començar amb francès i alemany, però evidentment l’anglès va agafar el poder. Així que aquests van ser els inicis de tot plegat. El resultat final és que ara hi ha prop de mil escoles bilingues amb graus d’implantació i d’èxit desiguals.

Quines han estat les principals pedres angulars i els resultats reeixits del programa?

Bé, en certa manera hi ha dues o tres polítiques reeixides sobre les quals ha escrit tota la xarxa. La primera és la més òbvia, que és fonamentalment la base subjacent a tot plegat, que és la competència lingüística. Està demostrat que suposa guanys, reals i evidents, en la competència lingüística. Els estudiants mostren major fluïdesa, tenen més coneixement de la llengua i més confiança quan parlen, abracen totes les destreses, i hi ha una mena d’èxit social en certa manera perquè és una demanda social a la qual s’ha donat aquesta resposta. Aquest en va ser l’èxit més important. Més concretament, si ens centrem en les escoles, podem observar que hi ha més coordinació entre docents, la qual cosa significa que les escoles estan estretament unides en certa manera, saben que no tenen compartiments estancs, els docents tenen tendència a treballar junts. Evidentment, les comunitats educatives han de pagar un preu per això, i hi ha riscos importants. Un d’ells, no m’agrada la paraula “segregació”, però és veritat que ha sorgit, és com d’igualitària és l’educació bilingüe en aquests contextos monolingües. Treballem en aquesta línia, no és un problema fàcil, perquè potser es vol oferir educació bilingüe a tot l’alumnat, però encara que tots els estudiants poden treballar en un context bilingüe, potser es perjudica el seu coneixement lingüístic i l’aprenentatge del contingut mateix. Considero que és un gran problema. Un altre problema important és el de la complexitat que comporta canviar tot el sistema educatiu, i té el costat bo de la complexitat, hi ha grans preguntes i grans solucions, però alhora fer front als nombrosos factors que hi intervenen és summament difícil.

Quina lliçó es pot aprendre d’aquesta experiència per al disseny i la internacionalització de programes AICLE?

Crec que el que aporten l’educació multilingüe i les escoles bilingües és una mena de segell de qualitat. Els pares normalment tenen tendència a enviar els seus fills a una escola on tot funciona com és habitual, és a dir, han d’anar a l’escola, evidentment, l’educació és summament important. Però ara es veu que hi ha una mena de distinció en el fet que es tracta d’escoles bilingues i se’ls reconeix fàcilment per això. Tot el concepte de control de qualitat, innovació, transparència en el procés d’aprenentatge, el fet que els estudiants i tothom, tota la societat, en coneixen els resultats: les dificultats, però també els guanys i també el fet que hi hagi tantes persones internacionals que intervenen en tot el procés. Ja sabeu, hi ha els exàmens Trinity, el British Council també hi participa, cosa que hi dona molta credibilitat. Però alhora hi ha dificultats. Es pot ser optimista, però alhora cal ser realista.

 Activitats

 Iniciació a les classes internacionals

 Debat amb les parts interessades

 Bibliografia

— Cummins, J., 1984. Bilingualism and special education: Issues in assessment and pedagogy (Vol. 6). Clevedon: Multilingual Matters.

— Dearden, J., 2014. English as a medium of instruction – a growing global phenomenon. British Council. Download here.

— Eurydice. 2006. Content and language integrated learning (CLIL) at school in europe. Brussels: Eurydice. European Unit.

— Hartiala, A.K., 2000. Acquisition of teaching expertise in content and language integrated learning (Vol. 239). Turun yliopisto.

— Lorenzo, F., Casal, S. and Moore, P., 2010. The effects of content and language integrated learning in European education: Key findings from the Andalusian bilingual sections evaluation project. Applied Linguistics, 31(3), pp.418-442.

— Pérez-Vidal, C., 2015. Languages for all in education: CLIL and ICLHE at the crossroads of multilingualism, mobility and internationalisation. In Content-based language learning in multilingual educational environments (pp. 31-50). Springer International Publishing.